Bàner

Banyeres Digital - Les notícies de Banyeres de Mariola

Societat

Banyeres suportarà el trànsit cap a Madrid durant dos dies

Banyeres suportarà el trànsit cap a Madrid durant dos diesUna errada del sistema hidràulic en la construcció d’un dels grans ponts de l’autovia central al seu pas pel Barranc de la Batalla a Alcoi ha obligat a tallar el trànsit de la N-340 durant al menys dos dies i obligarà a desviar el tràfic per Banyeres de Mariola a l’hora de adreçar-se cap a Madrid.

Segons la informació facilitada des de l’Ajuntament d’Alcoi, l’avaria s’ha produït en el matí de dijous al desplaçar-se tres peces de formigó del pont en construcció, pel que hi haurà que tornar-les a col·locar i fixar durant els propers dies. El tall de trànsit s’ha efectuat com a mesura preventiva donat que la N-340 discorre justament per davall d’aquesta infraestructura amb el perill real de despreniment d’algun dels blocs que pesen entre 60 i 90 tones.

Degut a aquesta circumstància, el trànsit rodat ja s’ha fet dificultós en el migdia d’avui a Alcoi ja que aquesta és la única via de connexió entre Alacant i València per l’interior, pel que s’ha determinat desviar el trànsit en direcció a Madrid per la carretera que uneix Alcoi amb Banyeres de Mariola.

La festa pot amb l'oratge

La festa pot amb l'oratgeLes festes de 2010 ja són història complaent per a festers i públic en general, a pesar que l’oratge va estar a punt de convertir-se en protagonista no convidat a les mateixes, sobre tot, el dia de L’Entrada, quan la precipitació va aplegar a ser persistent fins l’hora del començament de l’acte de l’Ofrena  que va estar a un tris de suspendre’s. Al remat, la decisió de la Comissió de Festes d’iniciar els actes va ser encertada i, així, l’Ofrena , el res de l’Àngelus i la interpretació del concurs de bandes Godofredo Garrigues es van convertir en el normal i lògic preàmbul fester en el que la banda de Castell de Castell va aconseguir per enèsima vegada el distingit guardó musical.

Els vora de 5 litres per m2 caiguts fins quasi l’hora del començament de l’Entrada van aplegar a posar en perill el normal desenvolupament d’aquest acte, però, per fi, entre núvols amenaçants i oratge desapacible, l’acte més multitudinari i llarg de les festes es va fer realitat amb més de 4.000 persones  desfilant “Des de la Font Bona a la Plaça”, com així arreplega el títol del pasdoble.

El dia de St. Jordi, amb capítol dianer per al record per a la comparsa d’Els Estudiants,  passarà a la història festera per dos esdeveniments importants. En primer lloc, perquè per primera vegada en la història local la celebració eucarística en dia tan singular va estar presidida per un cardenal -a Agustín García-Gascó li va cabre l’honor-  i ,en segon terme,  per l’estrena de la “Missa de Sant Jordi de Banyeres de Mariola” amb la que el seu autor, Francisco Molina Rubio, va saber estar a l’altura de les expectatives creades al voltant d’aquesta obra musical interpretada de forma magnífica per la Coral Mariola i l’Ensemble de Vents de la Societat Musical.

El dia de Moros i Cristians va transcórrer per als festers en la seua forma acostumada gaudint de la celebració de les Ambaixades i de la intimitat de la festa de casa en casa. Pel que fa a la darrera jornada, aquesta sempre ha estat caracteritzada de manera molt especial per la celebració de l’acte d’Homenatge als Difunts comptant enguany amb la presència del bisbe de Menorca en la celebració eucarística. També i en aquest sentit, al recaure la celebració del 25 d’abril en diumenge, la Comissió de Festes i la Confraria de St. Jordi havien posat especial cura en aquest acte tenint com a teló de fons la possible declaració BIC (Bé d'Interés Cultural) i tot quedant a l’espera que la Direcció General de Patrimoni Cultural done el pas endavant esperat per tot el món fester.

La signatura dels nous capitans oficials en l’ermita del Sant Crist –sols Estudiants, Maseros, Marrocs i Pirates- va posar la nota emotiva de la jornada al plasmar el seu compromís d’una nova celebració en l’any vinent en el que les festes canviaran les seues dates tradicionals pel 29 i 30 d’abril i 1 i 2 de maig degut a la coincidència amb la Setmana Santa.

Primers concursos festers per als maseros i estudiants

Primers concursos festers per als maseros i estudiantsEn el matí del dia 21 s’han fallat els primers Concursos Festers de Fanals i Carrosses d’enguany, sent els guanyadors la comparsa de Maseros en l’apartat de fanals i els Estudiants en el de carrosses.

A la convocatòria efectuada en el maset dels Estudiants a partir de les 9 hores han acudit la totalitat de filaes amb els seus fanals i, després de la votació dels comissionats i dirigents de la Comissió de Festes, els Maseros han aconseguit el primer premi amb 238 vots, els Califes han quedat en segona posició amb 210 i, per últim, els Moros Nous han ocupat la tercera posició amb 200 punts.

Pel que fa al concurs de Carrosses de la secció primera, enguany la comparsa d’Estudiants ha sigut l’única en presentar-se a aquesta convocatòria pel que després de la votació dels comissionats s’ha acordat concedir-li el primer premi, mentre que el segon i tercer han quedat deserts en bona lògica.

Vora de 4.000 persones participaran en l'Entrada

Vora de 4.000 persones participaran en l'EntradaAl voltant de 4.000 persones seran els participants este dijous en l'acte de l'Entrada, convertint-se així en l'acte multitudinari per excel·lència de les festes, segons ha manifestat el regidor i president de la Comissió de Festes de St. Jordi, Vicente Terol.

Quant a la previsió de participació que obra en mà de la Comissió de Festes, sobre 150 esquadres, 18 carrosses, músics i  components dels “boatos” seran els que es donaran cita en la vesprada del dia 22 per  complir el recorregut de la Font Bona a La Plaça Major, el qual servix de títol a un dels pasdobles identificatius de la festa local.

Per a Terol, la xifra de festers arriba a ser, més o menys, la mateixa que l'any passat, és a dir, al voltant de 2.300 , ressenyant que la crisi econòmica a penes ha repercutit en el descens de membres en actiu de les 10 filaes, “arribant a ser menys de l'1 %”, pel que es pot considerar que la festa continua en un bon moment. Per tant, si el temps ho permet, l'Entrada començarà a les cinc de la vesprada i tindrà una duració aproximada de sis hores.

Previsió meteorològica incerta

A pesar que el temps en primavera sòl presentar la particularitat de ser molt canviant en qüestió de poques hores, no obstant això la previsió meteorològica per al dia de L'Entrada aplega a ser molt coincident en la gran majoria de webs meteorològiques consultades. Així, per al dijous es preveu la presència de ruixats intermitents al llarg de la jornada degut a la presència d'una borrasca atlàntica que aportarà vents de ponent.

Per al dia de St. Jordi s'anuncien de nou intervals de núvols amb possibilitat de ruixats a partir de la vesprada en major grau. En el dia de Moros i Cristians hi haurà cels coberts, encara que amb tendència a aclarar-se al llarg de la jornada i , finalment, el dia 25 d'abril hi haurà cels ennuvolats sense risc algun de precipitació.

Estrena del la missa de St. Jordi en el dia del patró

Estrena del la missa de St. Jordi en el dia del patróLa festivitat del dia de St. Jordi es veurà jalonada i recordada este pròxim divendres en l'Església Parroquial de Sta. María amb l'estrena de la “Missa de St. Jordi”, en la que participaran la Coral Mariola i l'Ensemble de Vents de la Societat Musical sota la direcció de Rafael García Vidal.

Per al president de la Confraria de St. Jordi, Jorge Enrique Esteve, este és el projecte més ambiciós de la seua junta directiva en el període de permanència al capdavant de la institució durant tres anys, “pel que es va creure convenient que l'obra havia d'estar dissenyada dins del context de la litúrgia de St. Jordi, composta i interpretada per gent del poble com a coneixedors de la festa i, a més, escrita en valencià com a llengua pròxima”.

En paraules del seu autor, el músic Francisco Molina Rubio, el projecte resultava ambiciós i motivador al mateix temps, encara que no va estar absent de suscitar-li certs temors donada l'envergadura de l'obra de caràcter religiós, i sobretot, “quan havia realitzat anteriorment composicions més de caire instrumental d’estil modern i no vocals”. Encara així, considera que els més de sis mesos empleats en la composició “han valgut la pena”, mostrant-se expectant davant l'acollida que puga oferir-li el públic donada la importància que suposa este repte en la seua carrera professional.

A més de l'estrena en dia tan assenyalat, la Missa també podrà escoltar-se en la seua totalitat en la vesprada del pròxim 2 de maig dins la celebració de les XXXI Jornades Musicals de l'Octavari de St. Jordi. 

Pàgina 98 de 103

Vora de 4.000 persones participen el l’acte de l’Entrada
dissabte, 21 d'abril de 2018
Vora de 4.000 persones entre festers, músics i components dels diferents seguicis o boatos és la previsió de participació realitzada pel... Llegiu-ne més...
Investigadors de la UA troben un poblat romà a Banyeres
divendres, 20 d'abril de 2018
Els investigadors de l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant (UA), Ignasi Grau... Llegiu-ne més...
PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (4/4)
divendres, 20 d'abril de 2018
Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”. CAPITANIES DE DRET: Filà de Califes: Tant... Llegiu-ne més...
PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (3/4)
dimecres, 18 d'abril de 2018
Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”. CAPITANIES DE DRET: Filà de Maseros: Per a... Llegiu-ne més...
PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (2/4)
dimarts, 17 d'abril de 2018
Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”. CAPITANIES DE DRET: Filà de Moros Vells: ... Llegiu-ne més...
Les festes de Banyeres de Mariola recuperen les cordaes
dimarts, 17 d'abril de 2018
Les festes de moros i cristians de Banyeres de Mariola recuperen les cordaes després que durant la legislatura 1999-2003 es decidira deixar de... Llegiu-ne més...
RSS

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, així com l’experiència de l’usuari al navegar per la web. Més informació. Accepte