Bàner

Banyeres Digital - Les notícies de Banyeres de Mariola

Societat

Vora de 4.000 persones participen el l’acte de l’Entrada

Vora de 4.000 persones entre festers, músics i components dels diferents seguicis o boatos és la previsió de participació realitzada pel president de la Comissió de Festes de St. Jordi, Fernando Sempere Huertas, per a l’acte de l'Entrada de les festes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola.

L’increment és degut a les aproximadament 500 persones que participen en els seguicis de les quatre capitanies de dret d’enguany de les filaes de Maseros, Contrabandistes, Moros Vells i Califes. En l'acte que tindrà començament a partir de les 17 hores del diumenge 22 d’abril també participen 52 carrosses i 11 genets a cavall, així com altres animals que participen en la desfilada.

Sempere Huertas ha comentat que els aspectes significatius de l’Entrada se centren enguany en què hi haurà una major presència d’agents per reforçar la seguretat civil i vial degut a què se celebra en diumenge, pel que s’espera una major afluència de públic per presenciar l’acte multitudinari per excel·lència de les festes.

Pel que respecta a les personalitats que han confirmat la seua assistència a Banyeres fins al moment per vore in situ l'Entrada, a banda d'alcaldes i alcaldesses de poblacions veïnes i presidents/es de les comissions de festes de poblacions dels voltants,  hi figuren Pepa Prats, Presidenta de la UNDEF; Albert Girona, Secretari Autonómic de Cultura i Patrimoni; Federico Buyolo, Director General de Cooperació i Sol·lidaritat; Raquel Huete, Directora General de Turisme; Rafael Briet, Diputat Autonómic del PSOE i Juan Molina, Diputat Provincial del PP i alcalde de La Canyada.

PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (4/4)

Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”.

CAPITANIES DE DRET:

Filà de Califes:

Tant per a Luis Miguel García Payá com per a la seua esposa Ana Francés Sánchez, ser capitans dels Califes entrava dins d’una possible previsió, sobre tot, a l’insistir-los les seues filles Ana i Begoña any rere any. «Serem capitans un dia d’estos», deien, fins que va aplegar el moment. Culminat ja aquest desig «ser capitans és una il·lusió familiar compartida entre tots», indica Ana. També, per a Luis Miguel, «ser capità és un gran orgull perquè representes a la teua filà en tots els actes i has de procurar deixar el llistó el més alt possible», afig.

Capità i banderera coincideixen que es plantegen la capitania de manera natural,  envoltats pels membres dels Califes i per familiars i amics que participaran en el seu seguici o boato del qual, naturalment, no volen desvetllar massa detalls, «però en el que hi haurà alguna sorpresa que altra». Els Califes, al ser els últims en la desfilada de l’Entrada, es veuen perjudicats en certa mesura perquè el públic comença a abandonar els carrers del recorregut abans de la seua finalització , pel que «enguany hi haurà un motiu més que suficient per romandre fins el final ».

I si important és per als capitans el veure’s arropats per familiars, festers i amics, per a Luis Miguel i Ana tindre a la seua filla Ana com a presidenta de la filà és un motiu de tranquil·litat i confiança. La jove presidenta comenta que «en el segon any al front dels Califes, aquest serà un any molt especial i emotiu, de molta responsabilitat» en ser els seus pares els capitans. Definix als Califes com una filà «familiar i amistosa» al ser un nombre menor de festers en comparació a d’altres, «Al ser-ne pocs, ens toca quasi tots els anys col·laborar en la tasca organitzativa i directiva». Conseqüentment, i després de dos anys d’experiència, la presidenta demana als seus festers i als de la resta de filaes «responsabilitat i solidaritat» degut a què «els Califes tenim disparitat en els horaris de festa. Finalitzem l’Entrada i sols que tenim una hora per sopar i, en canvi, som els primers en escomençar la Volteta infantil i la Processó el dia de St. Jordi».

Els Califes també s'han especialitzat darrerament en la confecció de fanals festers, tenint en Agustín Berenguer Sirera el seu màxim artífex.

CAPITANIES PER LA FILÀ :  

Filà de Marrocs:

Per a la Junta presidida per Jordi Sanjuán Vañó, i en el seu nom, el comissionat Jan Manel Conejero, «aquest ha estat un any intens de junta» perquè s’estrenaven en aquest menester i poc a poc han anat agafant l’ona. Els Marrocs no tenen enguany capità de dret, així que s’han tingut que ocupar dels aspectes que giren al voltant de la preparació directa de la festa. Un dels principals projectes s’ha centrat en el manteniment del maset, on s’han realitzat diversos treballs de millora que poden passar desapercebuts per al fester i que, en canvi, són necessaris com: reparar el dipòsit d’aigua de la font dels dracs, les escletxes en la façana, nou calefactor d’aigua, etc. Un manteniment que ja resulta obligat en opinió d’Antoni Sanjuán Francés, president en l’època quan els Marrocs van adquirir el terreny al mestre Tonico i família. «Un nou maset es feia necessari per diversos motius i es va convertir en un procés llarg per aconseguir-lo, un objectiu del que avui en dia ens congratulem tota la filà».

Altre aspecte significatiu dels Marrocs és la construcció artesanal de carrosses, faceta un tant ara oblidada en la filà. Per a Luis Berenguer, «avui en dia s’incentiva més econòmicament la realització del cartell de festes que la confecció de carrosses. Un cartell pot estar fet en poc temps amb l’ajut de l’ordinador, en canvi un carrossa duu molta més feina. Per això ha baixat tant la participació». És aquest un aspecte que també recolza Toni Francés,  en opinar que «cal incentivar més la participació perquè no hi haja tantes diferències cada any». Pel que fa als actes de dispar, enguany 26 marrocs han legalizat la seua situació.

Filà de Jordians:

Miguel Cortés Martínez encapçala altra junta al front dels Jordians integrada per 20 joves membres. Per a ell, el canvi de trage va suposar una fita important en els Jordians perquè s’incrementara el nombre de festers junt als incentius que oferix la filà. Cortés comenta que un dels principals projectes de la junta s’ha centrat en condicionar la part superior del maset – l’antiga discoteca Pink Panther- per millorar l’habitatge dels músics i tindre un despatx d’oficina. Ser 67 membres en l’actualitat no suposa cap handicap perquè es viu la festa de forma més amistosa i la quota a pagar tampoc és excessiva. Un dels actes que amb més primor preparen els Jordians és la diana, «en la que no importa el nombre de festers com fan altres filaes, sinó la bona execució dels moviments».

Per a Victoriano Vañó, cavallista reconegut, «és una llàstima que vaja perdent-se la figura del genet batidor – no així a altres poblacions com Alcoi-, perquè alaga i es crea plasticitat entre genet i cavall i, sobre tot, quan s’han augmentat les mesures de seguretat en tots els aspectes».

Finalment, per a Emilio Domènech, secretari de la Comissió de Festes i integrant dels Jordians, «l’ús de la pólvora és un dels principals problemes que té la festa de Moros i Cristians» i fa perillar la realització dels actes de dispar, «pel que cal conscienciar-se degudament perquè açò no arribe a ocórrer. «No cal excusar-se en la reglamentació».

PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (3/4)

Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”.

CAPITANIES DE DRET:

Filà de Maseros:

Per a María Puig Gandía, agafar la capitania dels Maseros «naix de la il·lusió de ser capitana perquè anteriorment ja ho havia sigut mon pare, Ricardo el Tupaor i els meus germans Ricardo i Vicente». Segons comenta, tot es va decidir aproximadament un any abans quan es va celebrar la paella d’estiu dels Moros Vells –Maruja és membre d’aqueixa filà-, preguntant després a la Junta dels Maseros si la capitania de 2018 estava lliure. «Es va convertir en un projecte al que ja anava pegant-li voltes des de feia temps i volia ser capitana» L’afirmació la corrobora el seu marit Juan Ramón Doménech, qui comenta que «coneixent a Maruja, sabia que més tard o més prompte agafaria la capitania».

Els dos capitans consideren que «una capitania ha de convertir-se en una vivència intensa, una experiència única», pel que queden a la disposició dels Maseros «per fer una gran festa ». Si les circumstàncies acompanyen, pensen eixir a tots els actes, «puix s’és capità una volta en la vida i al festa seguix igual, amb els mateixos atractius de sempre».

Els capitans es voran arropats pels 330 membres de la filà que presideix Patricio Barceló Francés, ja en el seu segon any i últim de manament. Passat el període d’estar al front d’aquest col·lectiu fester, el president considera que la seua gestió es pot qualificar com «normal», en la que ha primat «la preocupació i l’obligació perquè tot ixquera bé». Pel que respecta al balanç dels dos anys, Barceló indica que han treballat en la remodelació parcial del maset, ja que la possibilitat d’afrontar el projecte de tindre un nou maset va ser rebutjada per junta. Així i tot, ell personalment considera que tindre un nou maset «és un projecte de futur necessari».

CAPITANIES PER LA FILÀ:

Filà de Pirates:

Després de 30 anys llargs d’eixir a la festa, «a l’esquadra el Chiringuito ja ens ha tocat fer-se càrrec de la junta, ple que estos dos anys virem la festa d’una forma distinta», comenta José María Garrido Salas, president dels Pirates.

Garrido apunta el bon moment que viuen els Pirates, amb «bona harmonia, malgrat la varietat d’opinions procedents de totes les edats i sexe, aspecte que ajuda a consolidar la filà». En les dos anys que han d’estar al front de la Junta, un dels objectius principals es anar condicionant la seu festera poc a poc, «perquè tenim un maset gran i calen molts diners per fer una reforma integral». Els Pirates, com la resta de les filaes restants, també tenen característiques pròpies que vénen a definir-la i eixe sentit es consideren «pioners» en l’apartat de protecció de dades dels integrants de la filà. «Avui en dia s’empren moltes dades personals, comptes bancaris, etc, pel que hem considerat convenient dur endavant la protecció d’aquestes».

I si important és el dia a dia de la filà, no gens menys ho són cuidar els trets característics dels Pirates com l’acte de la Diana, el qual, per a Juanjo Herrera, «és com una senya d’identitat nostra. Fer la Diana és fer festa en els Pirates», o la mateixa Ambaixada humorística que cada any va superant-se en la seua planificació i representació. Per últim, cal lloar l’excel·lent predisposició dels Pirates a l’hora de participar en els actes de dispar per als que s’han apuntat 48 festers, sens dubte el major nombre de festers per filà de forma proporcional. «En els Pirates ho tenim clar: si volem salvar els dos últims dies de festa, cal apuntar-se el major nombre de festers per conservar estos actes. És una forma de poder demanar contrapartides al Ministeri de l’Interior en l’ús de la pólvora».

PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (2/4)

Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”.

CAPITANIES DE DRET:

Filà de Moros Vells:

Fa 25 anys que Jorge Albero Blanquer i Teresa Albero Piquer van agafar la capitania dels Moros Vells «degut a una anècdota», segons relata el capità. «Jo era el president i eixe any es va traslladar la retreta al tercer dia a causa del mal temps del dia de l’Entrada. En el recorregut, la gent em preguntava si hi havia capità a l’endemà i alguns festers anaven assenyalant-me a mi com a futur capità creant una mena de confusió amb complicitat» Quan el rumor va aplegar a Teresa, ella li va formular la pregunta de manera directa: “ però... tu vols ser capità? Doncs, sigues”.

Fou d’aquesta manera com la família Albero Albero va accedir a la capitania fa 25 anys, una efemèride que en 2018 reviuen de forma decidida, segons relata el capità. “Quan ho vaig plantejar fa 5 anys enrere, tota la família va respondre de seguida que sí». Per a Jordi Albero ‘Campos’, «malgrat resultar un tòpic, el sentiment de ser capità no es pot definir amb paraules, és una sensació especial molt bonica, com estar en un núvol». La capitana afig que es troba molt il·lusionada «a l’estar arropada per tota la família i sentir sensacions especials després de 25 anys que et fan apreciar de forma diferent la música o els records intensos de familiars i amics que ja no estan entre nosaltres...».

Si l’accés a la capitania de fa 25 anys es va basar en una anècdota, per a enguany es donarà també fet que es trobaran acompanyats per la seua esquadra que de forma unànime van pronunciar el seu compromís: “Si torneu a ser capitans, nosaltres també serem l’esquadra oficial com fa 25 anys».

En altre ordre de coses, 2018 suposarà la fi de la gestió de la Junta directiva presidida per María Belda Silvestre. La presidenta eixent fa un «balanç positiu» de la seua gestió, «ja que han sigut dos anys en els que s’ha gaudit molt de la festa, però també hem treballant molt veient-se correspostes per la totalitat de la filà amb la seua responsabilitat». En l’haver de la seua gestió, la Junta deixa la compra d’un terreny adjunt al bancal que ocupen habitualment els Moros Vells al St. Crist, així com haver organitzat la celebració del 25é aniversari de la inauguració de l’actual maset, al carrer Pizarro. Preguntada per la participació dels Moros Vells en els actes de dispar, la presidenta indica que «els Moros Vells en serem més que l’any passat».

 

Filà de Contrabandistes:

La família Albero Ibáñez ‘Machaco és la que enguany ostenta la capitania dels Contrabandistes amb la iaia Herminia Ibáñez Quilis com a banderera i còmplice del projecte d’agafar la capitania, el qual va anar gestant-se en l’ànim de la seua neta Andrea com a capitana, recolzada per son pare Alberto Ferre i també els seus cosins. Per a Andrea Ferre Albero, «ser capitans és un orgull i alhora tota una il·lusió familiar en veure’s tots junts fent festa», sentiment que també compartix el seu germà Alberto i que, per a ell, «seran unes festes molt especials en veure’s acompanyats per tota la família». De la mateixa manera, per a Laura Francés Albero «la capitania suposa una gran il·lusió al recordar la primera vegada que van ser capitans amb els seus avis, el que possibilita que aquesta vivència familiar siga diferent amb el pas del temps». També per a Javier Albero Ribera «el projecte de la capitania aprofita per recordar al iaio i a mon pare».

Capitana i acompanyants rememoren els grans moments viscuts en la Relíquia, pel que l’objectiu és «eixir a tots els actes», segons comenta la capitana, que espera veure’s recolzada per tota la filà.

Segons Armando Ballester, president dels Contrabandistes, «haver tingut dos anys seguits capitans en la filà ha possibilitat a la nostra junta seguir amb el projecte de rehabilitar poc a poc el maset, restant solament pintar l’interior i la façana». Incidix així mateix el president en què haver tingut dos anys seguits capitans ha creat un ambient molt bo al sí de la filà, «puix s’obri el maset tots els divendres de l’any, a més dels soparets de la fi de mes». Així doncs, diu tindre-ho ja tot preparat per afrontar les festes «després d’haver fet acopi de més beguda, ja que en l’Entraeta vam acabar amb una bona part de la que hi havia prevista per a festes», anècdota que mostra el bon ambient regnant al sí de la filà. Quant als actes de dispar, sols 20 festers han complit amb l’exigent normativa, aspecte que cal lluitar perquè siga més favorable.

Les festes de Banyeres de Mariola recuperen les cordaes

Les festes de moros i cristians de Banyeres de Mariola recuperen les cordaes després que durant la legislatura 1999-2003 es decidira deixar de celebrar-les. Durant els quinze anys d'absència en el programa d'actes, la legislació ha canviat en alguns aspectes, per la qual cosa s'han actualitzat les normes de seguretat perquè tothom puga participar amb garanties en aquest acte de pirotècnia. Tot i això, les cordaes conservaran les característiques tradicionals de Banyeres de Mariola, en especial la tipologia pròpia on els coets cauen encesos d'un carro que es desplaça per una corda que travessa la plaça Major, entre el castell de fusta i un balcó. Els coets borratxos seran de sis eixides amb un tro final amb altres carros alternats de foc seguit.

Les normes de seguretat es publicitaran a través de bans informatius delimitant les zones de seguretat, roba recomanada, riscos, etc. Ja s'ha repartit una nota a les cases dels carrers afectats amb recomanacions per a la protecció de portes i finestres on s'avisa que l'Ajuntament de Banyeres té contractada una assegurança per a cobrir possibles desperfectes materials. Hi haurà una zona de foc, una zona de risc, on poden arribar els coets, i una zona segura on no hi haurà efectes. Les persones que estiguen a la zona de foc es converteixen en participants passius baix la seua responsabilitat. Una altra novetat en la regulació és que queda prohibida la participació de menors d'edat. També s'estrena la figura del «coordinador de focs» i els seus ajudants que aniran identificats com a tals de manera visible i podran fer indicacions als participants per a vetlar per la seguretat de les persones.

Entre les noves regulacions, estarà prohibit portar coets particulars a la cordà i es vigilarà perquè ningú els encenga de manera indeguda fora de la zona de foc. Tampoc estarà permés el llançament, de manera deliberada, de coets amb la tovera d'eixida orientada cap a participants o les façanes de les cases. El tro d'una carcassa marcarà el final de la cordà i a partir d'aleshores no es podrà encendre cap coet més a la zona de foc, a l'hora que l'enllumenat públic es posa en marxa de nou. S'estrenaran algunes millores de seguretat, com l'establiment d'un punt d'atenció mèdica en l'encreuament dels carrers Àngel Torró i Laporta per al tractament de possibles incidències. També es col·locarà un recipient senyalitzat per a recollir els coets que hagen fallat durant l'acte.

L'Ajuntament de Banyeres de Mariola agraeix als voluntaris que han assistit als cursos de formació perquè la recuperació de la cordà haja estat possible, així com les agrupacions coeteres per la seua col·laboració en la represa d'aquest acte tradicional i fester.

Pàgina 1 de 103

Vora de 4.000 persones participen el l’acte de l’Entrada
dissabte, 21 d'abril de 2018
Vora de 4.000 persones entre festers, músics i components dels diferents seguicis o boatos és la previsió de participació realitzada pel... Llegiu-ne més...
Investigadors de la UA troben un poblat romà a Banyeres
divendres, 20 d'abril de 2018
Els investigadors de l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant (UA), Ignasi Grau... Llegiu-ne més...
PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (4/4)
divendres, 20 d'abril de 2018
Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”. CAPITANIES DE DRET: Filà de Califes: Tant... Llegiu-ne més...
PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (3/4)
dimecres, 18 d'abril de 2018
Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”. CAPITANIES DE DRET: Filà de Maseros: Per a... Llegiu-ne més...
PROTAGONISTES DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS 2018 (2/4)
dimarts, 17 d'abril de 2018
Extractes de les entrevistes realitzades a Ràdio Banyeres de Mariola al programa “A peu de festa”. CAPITANIES DE DRET: Filà de Moros Vells: ... Llegiu-ne més...
Les festes de Banyeres de Mariola recuperen les cordaes
dimarts, 17 d'abril de 2018
Les festes de moros i cristians de Banyeres de Mariola recuperen les cordaes després que durant la legislatura 1999-2003 es decidira deixar de... Llegiu-ne més...
RSS

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, així com l’experiència de l’usuari al navegar per la web. Més informació. Accepte