Bàner

Banyeres Digital - Les notícies de Banyeres de Mariola

Opinió

Encara és hora: Aturem el canvi climàtic ara!

Amb motiu de l’inici a París el dilluns 30 de novembre de la XXI Conferència de les Parts (COP21) de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la Colla Ecologista La Carrasca ha realitzat el següent manifest perquè cal que s’hi arribe a un acord internacional vinculant, aplicable a tots els països, de reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a fi de mantindre el calfament del planeta, al menys, per davall dels 2ºC.

 Ja no hi ha dubte que els impactes del canvi climàtic cada vegada afectaran més totes les persones, regions, ecosistemes i economies. El calfament del planeta incidirà negativament en la salut i en l'esperança de vida de moltes poblacions, provocarà una pèrdua accelerada de la biodiversitat i comportarà uns altíssims costos econòmics i socials. En concret, a l’Estat espanyol alguns dels efectes del canvi climàtic seran l'increment dels incendis forestals, les sequeres extremes i l’augment del nivell del mar.

També és cada vegada més evident que els que menys responsabilitats tenen en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els països més empobrits, són els que més pateixen les alteracions climàtiques —com ara les sequeres, la pèrdua dels boscos i terres fèrtils, etc.— perquè viuen en zones especialment vulnerables i disposen de menys mitjans per a protegir-se o adaptar-se a aquelles. Tot el món, especialment en els països industrialitzats, tenim responsabilitats en les emissions de gasos d'efecte hivernacle pel nostre comportament en el consum o en el transport. Però cal denunciar que hi ha moltes grans corporacions que fan el seu negoci mantenint un sistema productiu contaminant i que —amb la seua enorme capacitat d'influència en les polítiques dels governs— són un autèntic obstacle per a les transformacions necessàries.

El canvi climàtic està directament relacionat amb l'actual model energètic, basat en els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas, la combustió dels quals allibera a l'atmosfera CO2 (diòxid de carboni), el principal dels gasos d'efecte hivernacle. Per això, és necessària i urgent la transició cap a un model energètic renovable, eficient, sostenible i just, que garantisca l'accés universal a l'energia.

La Conferència de Canvi Climàtic COP 21, que hui comença a París, és transcendental en la mesura en què s'hi pot aconseguir un acord internacional legalment vinculant que garantisca una reducció d'emissions prou ambiciosa per a evitar els pitjors impactes ecològics, econòmics i socials del canvi climàtic. Les polítiques climàtiques en els seus distints nivells territorials han de plantejar objectius verificables de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle coherents amb les recomanacions científiques (IPCC), que garantisquen que no se sobrepassaran els 2ºC d'augment de la temperatura mitjana global o, preferiblement, els 1,5ºC, ja que, com més augmenten les temperatures, pitjors seran els impactes.

En tots els sectors (indústria, generació d'energia, transport, agricultura, edificació, gestió de residus) cal posar urgentment en marxa mesures per a reduir les emissions, i tots els països han de fer esforços per a la mitigació, sota el principi de les responsabilitats compartides però diferenciades, tenint en compte les seues emissions històriques i el seu grau d’industrialització. Per a afrontar els reptes climàtics cal una acció política i social clara, urgent i transformadora. Açò només s'aconseguirà amb una ciutadania conscient dels problemes i de les solucions, una ciutadania exigent i mobilitzada. La societat productivista i consumista ja no pot ser sustentada pel planeta. Hem de construir una nova civilització capaç d'assegurar una vida digna a una enorme població humana que habita un món de recursos minvants. Per això, s'hauran de produir canvis radicals en els nostres modes de vida, en les nostres formes de producció, en el disseny de les ciutats i l'organització territorial i, sobretot, en els nostres valors: necessitem una organització social i una economia que tinguen com a finalitat la satisfacció de les necessitats humanes dins dels límits que imposa la biosfera, i no l'increment del benefici privat.

Una civilització s'acaba i n'hem de construir una nova. Les conseqüències de no fer res —o de fer massa poc— ens porten directament al collapse social, econòmic i ecològic. Però si comencem ara, encara podem ser les i els protagonistes d'una societat realment democràtica, solidària i en pau amb el planeta.

Ciutadans, un partit d'esquerres o de dretes? per Lluís Orriols

Pocs dubtes caben que Ciutadans és un partit que el seu principal senyal d'identitat és el seu marcat rebuig al nacionalisme català. Però, potser puga generar més intrigues determinar quin és el seu perfil ideològic: es tracta d'un partit d'esquerres o més aviat de dretes?

Una visió estesa sobre l'èxit de Ciutadans és que aquest partit va néixer amb la vocació de cobrir un buit en l'oferta electoral de Catalunya: l'esquerra espanyolista. Aquest espai ideològic, que representa al voltant del 13% dels catalans amb dret a vot, ha estat tradicionalment dominat pel PSC. No obstant això, alguns van considerar que, després de la seua aliança amb ERC per fer-se amb la Generalitat en 2003, els socialistes catalans es van allunyar excessivament dels interessos d’aquest col·lectiu. Així ho expressava el primer manifest de C’s en 2006: “Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d'esquerres”. Ciutadans naixia, segons els seus fundadors, per representar a una desatesa esquerra no nacionalista catalana que s'havia quedat òrfena d'opcions polítiques.

Si bé els manifestos fundacionals i idearis polítics de Ciutadans semblaven dotar al partit d'un perfil progressista, la qüestió es complica quan es posa atenció al que opina l'electorat català. En l'actualitat, poc menys que tres de cada quatre catalans situen a Ciutadans en el centredreta o dreta de l'espectre ideològic. Dit d'una altra manera, els votants perceben que C’s té un perfil ideològic més conservador que el de CiU. Segons dades del CIS, en una escala d'1 (esquerra) a 10 (dreta), els catalans situarien a C’s al voltant del 7,5, una xifra que representa gairebé un punt per damunt del que obtindria Convergència (6,6).

Aquesta visió tan contrària als principis fundacionals del partit es deu en part al fet que la majoria dels nacionalistes catalans que no voten (i mai votarien) a C’s el consideren pràcticament un partit d'extrema dreta. No obstant això, si ens centrem exclusivament en els quals simpatitzen amb C’s, la ideologia del partit no és percebuda com tan extrema. Així i tot, fins i tot entre els seus propis simpatitzants, hi ha molts més individus que situen a aquest partit a la dreta (47%) que al centre (34%) o a l'esquerra (19%).

Tal confusió sobre els seus postulats ideològics pot provocar dubtes sobre quin tipus de votant acaba agafant la papereta de C’s quan acudeix a les urnes. Es tracta, sens dubte, de votants antinacionalistes catalans, però és menys obvi si procedeixen de l'esquerra (per tant de les files del PSC) o de la dreta (principalment de les files del PP). De fet, C’s té una implantació territorial molt semblant a la del PSC. És particularment forta a les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona (d'on va obtenir el 80% dels seus vots en les passades autonòmiques) i a les comarques costaneres de Tarragona. A més, segons les enquestes, competeix amb PSC i PP per un electorat amb un perfil urbà, que té el castellà com a primera llengua i amb pares procedents d'altres comunitats autònomes.


Les enquestes del CIS disponibles no ens permeten ser molt precisos sobre el perfil dels votants de partits com Ciutadans. Encara que la reduïda grandària de les mostres ens obliguen a ser cauts, les enquestes semblen assenyalar que el principal damnificat per l'entrada de C’s en l'escena política ha estat el PSC.

Així i tot, aquestes mateixes enquestes també apunten al fet que una porció considerable del seu electorat li ha arribat des de les files del PP i, fins i tot, de les bases menys nacionalistes de CiU. De fet, durant el període 2006-2012, C’s hauria aconseguit arrabassar un volum similar de votants d'esquerra (essencialment del PSC) com de dreta (del PP i CiU). I és que aquesta ha estat precisament la gran virtut de C’s: la seua capacitat d'aglutinar a antinacionalistes catalans de totes les sensibilitats ideològiques.

En definitiva, si bé l'ideari i els manifestos fundacionals del partit semblaven situar-ho al centre-esquerra, la majoria dels catalans (simpatitzants o no de C’s) tendeixen a situar-lo més aviat a la dreta. Encara que tot això presenta un panorama força caòtic, pot ser que tal inconsistència haja estat, en realitat, un dels principals actius del partit. O per ventura Ciutadans hauria estat tan hàbil d'atreure a anticatalanistes d'ambdues ribes ideològiques amb un perfil més coherent?

Font. El País 17/08/2013
Lluís Orriols és Doctor per la Universitat d'Oxford i professor de Ciència política a la Universitat de Girona.

El Govern municipal divulga una comptabilitat amb mitges veritats, per Grup Municipal de Compromís

El grup municipal de Compromís per Banyeres s'ha mostrat sorprés després que el Govern municipal haja tornat a utilitzar veritats a mitges per a explicar la seua gestió econòmica. Segons el que ha publicat el Govern del Partit Popular en el seu Butlletí Informatiu Municipal (BIM), «en aquesta legislatura l'endeutament municipal ha quedat a zero, sense deutes a entitats financeres». Aquesta trampa està basada en la nomenclatura comptable que han utilitzat. El paràmetre, universalment acceptat pels economistes per a valorar el grau d'endeutament d'un ajuntament, el paràmetre que utilitza el Ministerio de Economía, s'anomena «deute viu». El deute viu no només comptabilitza els deutes financers, també suma els valors de renda fixa, els préstecs o crèdits transferits a tercers, el factoring sense recurs, el fons de finançament de pagament a proveïdors i les associacions publicoprivades.

Un exemple on es pot veure clarament la mitja veritat del Govern del PP el tenim en les últimes xifres oficials publicades pel Ministeri d'Hisenda. Compromís recomana parar atenció a la nomenclatura. Segons eixes dades, el «deute públic» de l'Ajuntament de Banyeres era de 385.056 euros i el «deute viu» era de 1.167.000 euros. El truc comptable consisteix en que, de dir «deute públic» a dir «deute viu», la diferència del que deu o no deu l'Ajuntament és de 781.944 euros. Les dades estan disponibles al web de la Diputació d'Alacant: «Deuda pública» (http://datos.diputacionalicante.es/datos/deuda-publica-ayuntamientos.xml) i «deuda viva» (http://datos.diputacionalicante.es/datos/deuda-viva-ayuntamientos.xml).

Compromís opina que al Partit Popular no li calia utilitzar un truc comptable en el BIM just abans de les eleccions, perquè les dades reals no eren especialment desfavorables. Compromís no entén perquè s'han maquillat els números, ja que és lícit i normal que qualsevol ajuntament tinga un cert grau d'endeutament per a poder fer determinades actuacions que serien impossibles d'emprendre sense aquest tipus de finançament. Amagar les coses al veïnat o tergiversar-les no hauria de ser una pràctica política acceptable, perquè dir veritats a mitges pot ser utilitzat per a convèncer fàcilment el veïnat de Banyeres que no disposa de les xifres comptables detallades per a poder comprovar si és cert el que diu l'Equip de govern. El Partit Popular acaba la legislatura com l'havia començada: camuflant partides econòmiques sense cap motiu, com va fer en amagar el sou de l'alcalde, tal com va denunciar Compromís fa quatre anys.

El model de ràdio municipal que defensa Compromís, per Joanma Conejero

El col·lectiu local de Compromís per Banyeres de Mariola es va felicitar quan l'emissora de titularitat municipal va començar a emetre en proves el dia 12 de març de 2013. S'estrenava un nou equipament que havia costat 30.496 euros, una instal·lació pública molt interessant que podria permetre que els ciutadans de Banyeres estigueren millor informats, una infraestructura potent per a cohesionar la nostra cultura i la nostra manera particular d'estar al món. Era encoratjador veure com persones –amb maneres de pensar molt diverses– acudien a Ràdio Banyeres de Mariola per a participar com a voluntaris. Es notava que la gent del poble que volia col·laborar tenia ganes d'implicar-se i els seus projectes eren molt prometedors. I així ho van demostrar els voluntaris omplint una graella de programació molt plural.

Molt poques setmanes després, la gran quantitat d'espectatives que s'havien creat van començar a perillar quan l'Equip de Govern del PP va mostrar les seues cartes. El model de gestió anava a ser (i és ara) controlat i tutelat directament pel Govern municipal. Compromís va mostrar la seua disconformitat en 2013 i segueix pensant que l'emissora municipal hauria de funcionar d'una altra manera prou distinta. Si la pròxima legislatura tenim responsabilitat de govern aplicarem el model amb el qual creu Compromís. Per això expliquem ara quina és la Ràdio Banyeres de Mariola que volem i quina és la que no volem.


1. Volem una emissora que garantitze el dret a la informació i la llibertat d'opinió. No volem que torne a passar mai més que un Govern municipal impedisca la participació dels grups de l'oposició en un debat.

2. Volem una ràdio amb una direcció tècnica. No volem que torne a passar mai més que la direcció d'aquesta emissora pagada per tots estiga en mans d'un polític que forma part del Govern municipal amb els seus interesos partidistes corresponents.

3. Volem canviar el reglament de l'emissora per a impedir que el director siga triat per l'alcalde de manera unilateral. No volem designacions a dit que es salten tots els principis de control democràtic més elementals.

4. Volem que els voluntaris que participen tinguen veu i vot en la manera de gestionar l'emissora. No volem que torne a passar que el director ordene com s'han de fer les coses sense tindre en compte l'opinió dels qui fan els programes, com va passar al començament de les emissions.

5. Volem que es respecten els principis ètics bàsics. No volem que torne a passar mai més que una regidora del Govern municipal presente un informatiu on ha de parlar de les coses que fa ella mateix i el seu partit, amb l'evident conflicte d'interessos que això comporta.

6. Volem una emissora plural on tot tipus d'ideologies es puguen veure representades. No volem que torne a passar que l'únic polític entrevistat regularment durant la legislatura siga l'alcalde, com si la ràdio fóra propietat particular del partit governant.

7. Volem un model de personal que siga mixt, amb voluntaris treballant junt a un professional que li done estabilitat a la ràdio. No volem que el funcionament estiga basat exclusivament en el voluntariat, ja que les circumstàncies personals dels col·laboradors poden canviar d'un dia per a l'altre i poden provocar que la ràdio no funcione com caldria.

8. Volem que la plaça que es cree siga contractada mitjançant un concurs de mèrits, amb una prova adreçada preferentment als professionals que siguen veïns de Banyeres. No volem que torne a passar que se li dóna ocupació a algú afí al Govern municipal organitzant un concurs dissenyat a la mida del candidat.

9. Volem potenciar una ràdio del poble feta per gent del poble, compromesa amb Banyeres, amb la nostra llengua pròpia i amb la cultura valenciana. No volem que cap Govern municipal caiga en la temptació de buidar de contingut Ràdio Banyeres i convertir-la en una emissora de radio fórmula sense personalitat pròpia.

10. Volem que l'actual graella de programes d'entreteniment i culturals es complete amb noticiaris que donen cobertura local, comarcal, autonòmica i estatal. No volem una emissora que desaprofite l'oportunitat d'oferir un servei d'utilitat informativa als ciutadans.

11. Volem que el model de la ràdio municipal siga públic, plural i participatiu. No volem un model semblant al que tenia Ràdio Televisió Valenciana: partidista, progovernamental, manipulador, instrumentalitzat, sense control i desvertebrador de la societat.

Aquest és en essència el model que volem. Ràdio Banyeres de Mariola està en marxa des del 2013, gràcies, sobre tot, al treball i dedicació altruista dels voluntaris. Compromís creu que ara cal eliminar tots els vicis i pecats originals amb els quals l'emissora va nàixer per a convertir-la en una ràdio on tot el veïnat es puga sentir a gust. Una ràdio moderna que tinga vocació d'autèntic servei públic per a Banyeres de Mariola on impere la veracitat, l'honestedat.  així com els valors de superació, igualtat, tolerància, dignitat i respecte.

Tres exemples de la manera autoritària de governar que té el PP de Banyeres

Ara que arriba el final de la legislatura –enmig del frenesí inaugurador preelectoral del Govern municipal–, Compromís vol fer inventari de la manera autoritària que ha tingut de governar el Partit Popular de Banyeres de Mariola a través de tres exemples.

 1. Contradiccions en l’acondicionament del carrer Colom

El Partit Popular s'ha passat dos anys advertint als veïns que fer accessible el carrer Colom a través d’una rampa no era legal. Finalment, el Govern municipal s'ha adonat que no li convenia tindre en contra els 1.800 veïns que van firmar per a demanar la infraestructura. La resposta oficial que van donar el 2012 va ser que la rampa no complia la normativa. Això ens porta a una conclusió molt curiosa: o el que va dir el Govern del PP fa tres anys no era cert i van mentir, o bé la rampa que han fet ara és una obra il·legal. Qualsevol de les dos possibilitats els deixa prou mal parats. Però el que més ha molestat al veïnat és l’actitud de rebuig per part de l’Ajuntament durant tota la legislatura i que ara que s’aproximen les eleccions s’hagen afanyat a fer una obra que de cap manera volien fer. El PP ha demostrat que només vol veure els ciutadans cada quatre anys a l’hora de votar i que els molesta que els veïns puguen tindre iniciatives pròpies i demanar les coses concretes que necessiten. Compromís opina que els veïns que van promoure l'estudi es mereixien un altre tracte més respectuós, perquè l'obligació de l’Ajuntament és solucionar els problemes reals que li planteja la gent de Banyeres.

2. Informació escasa i opaca als ciutadans

El Partit Popular de Banyeres de Mariola té alèrgia a informar del que fa. El cas de les obres del carrer la Creu ha estat un exemple clar. Com que havien fet una primera reunió informativa –i pensaven que ja havien complit– ja no van convocar cap reunió més, tot i que la mala gestió de l’obra va fer que les molèsties s’allargaren encara un parell de mesos. Alguns veïns li van preguntar a l’alcalde si pensava convocar una altra reunió informativa i la resposta va ser que, qui vulguera informació, que anara a preguntar-li. Compromís creu que eixa no és la manera de tractar als ciutadans de Banyeres de Mariola. Que el Govern municipal convoque una reunió informativa no hauria de ser una gràcia que ens fan, sinó una obligació que han de complir per ocupar el càrrec que ocupen. Quan Compromís va cogovernar durant la legislatura 2003-2007, la primera acció que va promoure va ser fer les retransmissions dels plens municipals per televisió perquè tothom estiguera informat i al dia, un servei que va eliminar de manera fulminant el Partit Popular de seguida que va tornar a governar. La conclusió és tan clara que no calen més comentaris.

3. Un Govern municipal en contra de la participació ciutadana

Una altre cas de la manera autoritària d’entendre la política que té el Partit Popular de Banyeres és la seua negativa a consultar a la població sobre un possible canvi de dates de les festes patronals al cap de setmana. Durant l’anterior legislatura, la regidora de Festes es va mostrar contrària a qualsevol canvi i encara menys a organitzar una consulta mentre ella estiguera al càrrec. Posteriorment, el Govern municipal va tindre que moderar la seua posició davant l’opinió favorable al canvi d’una part apreciable de la població i del vistiplau de l’Associació d’Empresaris i de la Parròquia de Banyeres. El Govern del PP va permetre, de manera no vinculant i restringida, que les filaes de Banyeres de Mariola ho votaren i amb això es va donar per satisfet, deixant fora a la resta de la població empadronada al poble. Dos mil tres-cents festers van poder opinar, però els dos terços restants del veïnat no va tindre l’oportunitat de dir el que pensava. De nou han tingut por a preguntar a la gent implicada i han preferit l’immobilisme a practicar la democràcia participativa. La posició de Compromís és d’absolut respecte a les dues opcions, ja que considera tan legítima l’opció dels qui volen canviar les dates com la dels qui prefereixen conservar-les. Però alhora, Compromís creu que els habitants de Banyeres de Mariola han de ser consultats sobre el canvi en un exercici de normalitat democràtica. 

Aquests són, entre altres, tres exemples representatius de la manera autoritària de governar del Partit Popular, un partit que tracta els ciutadans de Banyeres de Mariola com a menors d’edat perquè, ni els creu capacitats per a tindre iniciatives pròpies, ni consulta els afectats en les decisions més importants i ni tan sols creu que els veïns meresquen rebre informació sobre el que els afecta. Compromís espera tindre responsabilitats de govern per a tornar a demostrar que els habitants de Banyeres mereixen que se'ls informe, se’ls escolte i se’ls tinga en compte. Tenen tot el dret.

Pàgina 2 de 7

Celebració de les I Jornades Gastronòmiques
dilluns, 22 d'octubre de 2018
Durant el cap de setmana del 27 i 28 d'octubre tindrà lloc la celebració de la primera edició de les Jornades Gastronòmiques de Banyeres de... Llegiu-ne més...
Nous descobriments al jaciment de Serrella
divendres, 19 d'octubre de 2018
Els tècnics de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat... Llegiu-ne més...
Inèrcia opta als Premis Ovidi
dijous, 18 d'octubre de 2018
La XIII edició dels Premis Ovidi, organitzats pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià, s'ha tornat a fixar en els... Llegiu-ne més...
El Centre de Coordinació d’Emergències avisa de l’arribada de pluges intenses
dimarts, 16 d'octubre de 2018
El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana, situat a l’Eliana, ha emés un avís especial per pluges intenses en la... Llegiu-ne més...
L’Ajuntament, el Centre Cultural Castellut i el grup Inèrcia, Premis 9 d’Octubre 2018
dissabte, 13 d'octubre de 2018
El Col·lectiu Serrella  ha atorgat els Premis 9 d’Octubre 2018 a l’Ajuntament de Banyeres de Mariola, al Centre Cultural Castellut i al... Llegiu-ne més...
Las Mancomunitat convoca el VII Concurs d'Emprenedors
dijous, 11 d'octubre de 2018
La Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià i el Comtat convoca el VII Concurs d’Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors, una iniciativa que,... Llegiu-ne més...
RSS

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, així com l’experiència de l’usuari al navegar per la web. Més informació. Accepte