Bàner

Banyeres Digital - Les notícies de Banyeres de Mariola

Opinió

Animales que dejan huella en la salud de las personas con discapacidad, COCEMFE Alicante

Este programa consiste en la creación de un recurso de atención integral destinado a cubrir las necesidades sociales y sanitarias de las personas con discapacidad de la provincia de Alicante fomentando su autonomía personal a través de un servicio de atención y apoyo psicológico, de la creación de un grupo de ocio, la prestación de un servicio de transporte adaptado y la consolidación del punto municipal de información, orientación y asesoramiento. 

Entre las actividades que se han desarrollado, se encuentran las terapias asistidas con animales, creadas con el objetivo de lograr una mayor calidad de vida de las personas con discapacidad, aumentar su grado  de autonomía personal y de participación social, así como reforzar su autoestima y seguridad. 

Un total de 26 personas con discapacidad de entre 6 y 65 años, de APDA, AMIF, ASMIBE, Colibrí, ADEMA, ADISTIBI, AMFA, Despertar, AEBHA, APANEE y Sense Barreres, viajaron hasta Elche para participar en una terapia única en Europa, la que realiza Río Safari con leones marinos, donde estos mamíferos actúan como terapeutas acuáticos, tratando un amplio abanico de discapacidades como el Síndrome de Down, autismo, parálisis cerebral, retraso psicomotor, espina bífida, esclerosis múltiple, y un largo etc. 

La terapia con leones marinos se marca como objetivo mejorar la estimulación sensorial, visual, táctil y auditiva, mediante el contacto físico con estos animales, además de mejorar el control cefálico en personas con movilidad reducida, el control postural, la movilidad de los miembros superiores e inferiores, así como contrarrestar la espasticidad (o rigidez postural) cuando ésta es muy acusada. 

Continuando con este tipo de actividades, 12 personas con discapacidad de COCEMFE, ADIBI, AEBHA, ASMIBE y Despertar, se han beneficiado durante tres meses del programa de terapia asistida con caballos desarrollado con la colaboración de la asociación Vincula2 de la localidad vecina de Mutxamel. 

La hipoterapia aprovecha el movimiento del caballo para la estimulación de los músculos y articulaciones del jinete, en este caso, de las personas con discapacidad. 
De esta forma, se convierte en el único tratamiento que expone a las personas con movilidad reducida a movimientos de vaivén similares a los que realiza el cuerpo humano al caminar, lo que supone que se vean obligadas a reaccionar frente a una serie de estímulos producidos por el trote del caballo. 

Según una de las participantes del taller, su experiencia con el caballo le “ha llevado a tener las mismas sensaciones que cuando caminaba”. Y es que a nivel físico la hipoterapia es capaz de mejorar el equilibrio y la movilidad, pero esta técnica va mucho más allá, ya que estimula la atención, la concentración y la motivación y fortalece la  autoestima y la seguridad en uno mismo. 

COCEMFE Alicante considera fundamental que se continúe apostando e invirtiendo en este tipo de terapias para personas con discapacidad, puesto que los beneficios que obtienen a nivel social, terapéutico y sanitario son excepcionales, ya que ayudan a mejorar la autoestima de las personas con discapacidad, favorece la comunicación, la socialización y la relajación.

 

 


Balanç de l'equador de l'actual legislatura, per Fernando Sempere Huertas, portaveu municipal del PSOE

Des del grup municipal socialista volem fer una valoració de la meitat de legislatura que portem en l'Ajuntament de Banyeres de Mariola perquè les 896 persones que ens van votar, així com la resta de ciutadans, mereixen una explicació del nostre treball en el consistori, realitzant una labor d'oposició.Els nostres inicis en l'actual legislatura van ser clars, ja ho reflectírem en el ple d'investidura, faríem una oposició constructiva però al mateix temps una oposició sense escatimar esforços per al control de l'equip de govern, recolzant-los en el que consideràrem realitzable i bo per al poble i oposant-nos als projectes que no ho foren, sempre donant el nostre punt de vista sense amagar-nos i sense por.

Estos dos anys s'ha treballat molt , i molt dur, els dos representants del PSPV-PSOE que estem en la corporació municipal no hem deixat de preocupar-nos dels ciutadans en cap moment i ací els mostrem el nostre treball. Allà pel mes de juny del 2011 quan es va tractar el tema de les assignacions als membres de la corporació, el PSOE va demanar  que es fera un exercici de responsabilitat per part de l'equip de govern del PP i que rebaixaren les assignacions un 15% només ho van fer un 5%. A finals del 2011 el PSOE va presentar una moció sobre l'impost del patrimoni la qual va ser aprovada per la majoria absoluta del ple, demanant a la Generalitat que adopte la mesura aprovada per Reial Decret Llei de tornar a implantar l'impost de patrimoni amb l'objectiu de reforçar l'estabilitat pressupostària i que estos fons foren destinats al desenvolupament de programes d'ocupació juvenil.

Vam preparar les ordenances fiscals per al 2012 i el PSOE va presentar diverses propostes que van ser acceptades pel PP. Algunes d'elles van ser no incrementar el 3% de la pujada del IPC a la taxa de vehicles de tracció mecànica. Vam proposar que es mantinguera el gravamen per a tot tipus de construcció ja que el sector està passant per un mal moment, en obres de rehabilitació d'edificis tingueren un tipus reduït de l'1%. Vam demanar ajudes per als jóvens emprenedors del 50% per a la posada en marxa de noves empreses o comerços. Vam conseguir bonificacions per a les persones amb invalidesa o disminució física del 50% per a la taxa de documents que s'expedisquen en l'administració. Vam conseguir que l'entrada a espectacles de caràcter cultural i museus tingueren una bonificació del 50% totes les persones que estigueren en situació de desocupació, prèvia presentació de documentació. Vam coincidir en la bonificació del 50% per als bars i restaurants que ocupen la via pública tot l'any per a pal·liar l'efecte de la llei antitabac. 

En els pressupostos per al 2012,  la preocupació del PSOE era garantir les nòmines de tots els treballadors i els llocs de treball. Vam estar d'acord en què es reduïren despeses en menjars, revetles, hores extres, focs artificials, il·luminació extraordinaria, etc. Vam proposar incentivar el comerç local a base de campanyes perquè el ciutadà comprara a Banyeres. No es va invertir res en accessibilitat ni en els contenidors soterrats. Vam insistir que es replantaren tots els arbres que faltaven per les avingudes i carrers. Al març del mateixa any  vam presentar diverses mocions, sobre les mesures urgents per a la reforma del mercat laboral aprovat pel govern central del PP, una altra sobre la defensa de la sanitat pública i una altra sobre la defensa de l'educació pública, cap de les tres van tindre el suport del PP. Al setembre del 2012 es va presentar el reglament de la ràdio municipal i el PSOE va votar en contra entre altres qüestions perquè, segons este reglament, el/la director/a serà anomenat per l'alcalde com diu l'art. 13 i en  l'art. 15 diu que el nomenament dels col·laboradors honorífics també serà competència de l'alcalde. Creiem que hauria de participar la corporació municipal a través del ple per a estos nomenaments; en l'art.18 parla de les comunicacions oficials o declaracions que puga fer l'alcalde amb l'acord previ del consell d'emissions. Vam demanar que se suprimira l'art.26 ja que diu “l'alcalde podrà fer ús del temps que crega oportú per a fer arribar al municipi bans, o notícies d'interés general”. Per al PSOE,  això és deixar en mans de l'alcalde de torn la utilització de la ràdio municipal per a ús propi amb el seu propi criteri. El que tampoc admetem és que hi haja col·laboradors designats directament pel director de la ràdio. No oblidem que este està designat a dit per l'alcalde. Vam demanar que en l'art.5 es remarcara que la informació que siga de tota la corporació municipal i no sols de l'equip de govern. No els va agradar res al PP que qualificàrem la ràdio municipal com la ràdio de l'alcalde” i els últims fets produïts ens donen la raó.

En diverses comissions i plens es va insistir el canvi d'horari en hivern per a poder tirar el fem en els contenidors; el seguiment als propietaris dels gossos que no arrepleguen els escrements ja que és vergonyós com estan els carrers, voreres, parcs, ermites i altres llocs del poble plens d’excrements dels animalets. Ens preocupem pel canvi de sentit de varis carrers, etc. Algunes peticions van ser dutes a terme i altres estem a l'espera.

Per al 2013,  el PSOE va plantejar diverses propostes que es van arribar a plasmar en les ordenances. Demanèrem que es congelaren tots els impostos per a eixe any, que no s'aplicara la pujada del IPC que era del 3'50%. En l'ordenança de construcció i obres demanàrem bonificacions del 50% per als que crearen 5 llocs de treball i no 10 com estava previst. Vam proposar una bonificació del 50% en la zona d'acampada per a totes les persones que presenten documentació d'invalidesa o disminució física. En l'Escola Infantil Municipal vam aconseguir que només es pujara l’IPC, el 3'50%, i no el 7% que volia el PP. Es va reduir la taxa de l'impost de béns immobles, per tant ,tindríem menys ingressos; vam demanar  que es reduïren les despeses com menjars de la Comissió de Festes, menjars protocol·làris, i inclús alguna que altra despesa gasto en l'Homenatge als majors, però que no reduïren les subvencions a les associacions locals. El PSOE comprén l'estat deficitari de l'Escola Municipal de Música, però va demanar a l'equip de govern que no aplicara la pujada prevista, que la racionara en diversos anys i que ho fera només en l'assignatura d'instrument ja que és com una classe particular. 

El treball que realitzem en l'oposició és controlar les accions, la labor, els projectes de l'equip de govern i en un d'ells presentat al gener del 2013 vam fer que es retirara de l'orde del dia el punt referent al concurs de selecció d'urbanització de la unitat d'execució IV de sòl urbà d'ús industrial per deficiències en la puntuació de l'alternativa tècnica. Vam denunciar els abocaments incontrolats de budells, sang amb aigua, etc, que eixien des de l'escorxador a la via pública, arribant a desembocar a la séquia de Reg major, problemes que es van resoldre als pocs dies. També  vam demanar que foren transparents en la presentació de despeses que va ocasionar l'assemblea de la UNDEF celebrada a Banyeres al mes de febrer del 2013, i així ho van fer. Ens va preocupar el possible tancament del Centre de Salut per les nits fent-li arribar al regidor de sanitat unes declaracions fetes pel Conseller  de Sanitat sobre este tema.

Els motius per què el PSOE no va recolzar els pressupostos per al 2013  van ser perquè són uns pressupostos, al nostre entendre, irreals ja que l'argument del PP era que “esperen” ingressar en IAE , “esperen” ingressar uns euros més perquè es vendran més entrades en museus i espectacles culturals, “Confien” en què la Diputació ens done unes subvencions per a fer els projectes previstos, “esperen” recaptar més en concepte de multes. Tot això esperant i confiant”, i la realitat diu que hi haurà menys ingressos perquè s'ha rebaixat l'IBI. Si analitzem les despeses previstes, puja la conservació de parcs i jardins, puja la neteja viària, l'arreplegada de fem, l'ecoparc, la neteja d'edificis municipals, tot a causa de la pujada de l'IVA al 21% gràcies al govern central de Mariano Rajoy, el qual va prometre que no pujaria els impostos. Ens pareix preocupant que es rebaixe la despesa en la conservació de les escoles i el material didáctic, perquè si no s'invertix en educació, prompte tindrem un problema. Han pujat la despesa en delegacions com medi ambient, sanitat, turisme…Els vam proposar que en joventut destinaren uns euros per a fer cursos gratuïts per a jóvens, crear escoles taller, fomentar la formació professional per als desocupats, invertir en l'aprenentatge d'oficis… per a donar-li eixida al greu problema de la desocupació juvenil, i res de res. De la pista de skate que la tenien que fer? Verdaderament, tanta demanda te este esport?

El pressupost de 2013 és irreal perquè “confien”, “esperen” que se’ls done la subvenció per a realitzar  l'obra dels contenidors soterrats en diversos llocs del poble i encara no està aprovada, ni estará segons l’alcalde. Els vam demanar que aportaren més diners a la partida d'atencions benèfiques i assistencials per a ajudar als més necessitats. Sort que no l'han retallat. En agricultura, res. Seguixen amb la terra en els ulls i no els deixa veure. Vam demanar que destinaren uns terrenys per a ensenyar als jóvens a cultivar, tant aliments genèrics com ecològics i…

L'equip de govern del PP fa cas omís a les persones impedides, a les persones majors amb mobilitat reduïda, ja que en el plans d'accessibilitat invertiran la «important quantitat»… de 10€!  Com sabem hi ha molts veïns que demanen amb les seues firmes la remodelació del carrer Colom per a la seua accessibilitat, però, segons el PP, la rampa seria molt pronunciada i una persona en cadira de rodes podria bolcar. Per a accedir a la Biblioteca Municipal han de pujar pel carrer Calvari. La rampa de l’esmentat carrer no és també molt pronunciada? Poques ganes d'ajudar a eixes persones té el PP.Només són continuistes amb les associacions, però des del PSOE creiem que hi ha més, com el benestar social, l'educació. No hi ha ajudes per a llibres, la joventut, agricultura, la participació ciutadana, l'accessibilitat, el comerç, la indústria…Ahí està el polígon municipal ple d'herba.

Hem traslladat la indignació i el malestar dels ciutadans, sobretot, de les persones majors, impedides i malaltes, per no poder veure els actes festers per la televisió. En el ple vam demanar a l'equip de govern que solucione este tema com més prompte millor, que des del 2007 fins que va desaparéixer el senyal analògic en 2011 han tingut prou temps a arreglar-ho  i no esperar-se a última hora quan ja no havia possibilitats.També s'han fet eco dels problemes laborals que existixen en la Residència de la tercera edat, problemes que vam plantegar en l'últim ple i que l'alcalde ens va dir que intentaría parlar amb l'empresa i els treballadors per a solucionar-los, uns problemes que afecten la imatge del nostre poble, i el més importan,t que afecten els treballadors i els pacients junt amb les seues famílies.  Ens hem preocupat dels estudiants que hi ha fora de Banyeres, i pels d'ací, demanant a la regidoria de Cultura i Educació que en època d'exàmens estiguera oberta la Biblioteca Municipal els dissabtes al matí i que no s'hagueren de desplaçar a Alcoi o Villena per estudiar, fent-nos cas pèro un poc tard. També vam donar les gràcies públicament al Consell València de Cultura per celebrar el ple extraordinari en l'Ajuntament de Banyeres i en especial a tres dels seus membres per la disposició que van tindre en acostar-se als professors del col·legi públic Alfonso Iniesta que s'estaven manifestant a la porta de l'Ajuntament, preocupant-se dels seus problemes i recolzant-los en les seues peticions.

 Durant estos dos anys de legislatura que portem hem presentat nombroses mocions conjuntes amb els altres dos partits que componen l'ajuntament, acords que en reunions de portaveus hem consensuat i que hem portat a ple per a la seua aprovació, un exemple són:

-Moció en defensa de l'aigua i de l'ocupació per al Vinalopó i l'Alacantí, Moció sobre l'anul·lació de la zona 14 del Plans Eòlic Valencià, Moció en defensa del corredor mediterrani, tan important per a l’exportació en la comarca, Moció sobre modificació de la regulació hipotecària, demanant al govern que busque major implicació en les entitats financeres per a reduir l'impacte dels desnonaments i embargaments, Moció sobre la subestació elèctrica en la foia de Castalla, Moció sobre l'eliminació de la violència contra la dona, demanant el rebuig unànime a la violència de genere i el suport incondicional a les victimes, Moció per a declarar a Banyeres com a municipi en contra de les perforacions en horitzontal a la recerca de gas o petroli, una practica denominada “Fracking”, Moció sobre els servicis socials municipals, demanant la modificació de l'avantprojecte de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local aprovada pel govern nacional del PP i que ens vol deixar sense servicis socials  en els pobles de menys de 20.000 habitants.

Però també hem recolzat a l'equip de govern del PP en diversos assumptes com el catàleg de béns i espais protegits, a posar el nom oficial a l'Escola Infantil Municipal, a aprovar els Estatuts de la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comptat, recolzar en primera instància la modificació puntual núm. 8 de les NNSS per a fer una permuta de terrenys amb diversos propietaris i estos construir una pista de pàdel i dic en primer lloc perquè després se va anar allargant tant per problemes administratius i de mala gestió que al final ens vam abstindre, es va recolzar el canvi de nom del carrer bulevard per la d'espardenyers, es va recolzar l'ordenança reguladora del cementeri municipal, es va votar a favor perquè s'incloguera el Museu de l'Espardenya en la xarxa de museus de la Generalitat i es van recolzar els estatuts de l'Associació Serra de Mariola.

Este és un resum dels dos anys de legislatura que portem, encara que li pese a alguns, estos que opinen que l'oposició no ha de fer balanç perquè no està governant. És el nostre compromís amb la societat: continuar treballant per i per als ciutadans de Banyeres. És un clar exemple de com el PSOE treballa en l'oposició. Estem oberts a qualsevol classe de suggeriments, problemes, qüestions,  complint amb el nostre lema en les passades eleccions municipals “ si tu vols, nosaltres podem” i demanant als ciutadans que s'acosten a nosaltres, sense por, sense pudor, sense vergonya,  que estem disposats a ajudar-los en els dos anys que queden.

Fernando Sempere Huertas. Portaveu del Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Banyeres de Mariola

On està la banda? Adrià García

Com diuen encertadament les 'marujes' en la presentació de cada funció,  aquesta obra ha sigut una mena d'enllaç entre la festa i el teatre a Banyeres de Mariola. És clar que no és la primera obra de temàtica festera o feta "per a" la festa, però sí la primera iniciativa municipal de convocar de manera pública un concurs d'obres teatrals que giren al voltant de la festa.
Una iniciativa interessant i engrescadora. Naturalment una iniciativa així no té sentit si no és seguida per persones que s'involucren i li donen forma. Això és el que ha fet la colla de gent voluntària coordinats per Jordi Garcia-autor i director- els últims mesos.Gràcies a ells l'obra guanyadora s'ha fet realitat: Ampliada, millorada i filtrada per la manera de fer de cadascuna de les persones que hi actuen. Al llarg dels últims mesos estes persones han regalat part del seu temps lliure i de la seua energia a este projecte. Igual que es fa per construir la festa; ahí tenim l'element comú teatre-festa: La dedicació i el oferir un bon resultat als demés.Aquestes persones ens donen a tots una gran lliçó. Com a coautor i participant en el procés de posada en escena, estic ben orgullós del treball de tots i totes  i especialment del meu company Jordi Garcia, resident a València, que també dirigeix cada tres anys la impagable 'Llegenda' a Villa Rosario.

Vull incidir en agrair el paper de tota la gent voluntària -alguns sense experiència actoral-que ha participat donant el millor d'ells per a que ho disfrute el públic. El pagament en este tipus d'empreses col.lectives és la satisfacció de qui ho veu. I per suposat haver treballat en equip construint i creixent junts este temps.

Acabaré mostrant la meua satisfacció d'haver vist tanta implicació en el sector més jove del quadre d'actors. Pense que si cuidem i motivem esta gent jove,  el teatre i la festa a Banyeres de Mariola tenen assegurades una vida llarga.

Vicent Berenguer: "La minorització de la llengua serà superada amb major conscienciació social"

Vicent Berenguer Micó ( Banyeres de Mariola, 1955) ha publicat les obres La terra interior (1989), Imitació de la soledat (1990) i L’home no confia en la ciutat (1996), entre altres, recentment li han concedit Premi al Millor Llibre Valencià del 2011 per La terra interior i altres poemes, que justament es tracta del número 100 de la col·lecció de poesia «Edicions de la Guerra», de l’editorial Denes, col·lecció fundada i dirigida fa vint-i-set anys per ell mateix.

El fet d’haver arribat a publicar cent títols en una col·lecció de poesia no passa desapercebut en el panorama editorial actual...

Ja es veu que no, a mi, m’alegra i, tot i que és esperada, francament la xifra també m’ha sorprés. Ha passat que capficat en les edicions, entre altres menesters, aquest llibre anava deixant-lo per al següent i, encara que semble absurd, hauria pogut passar més temps, però això ha fet que el repensara i que publicara un llibre més gros, amb una selecció més àmplia i molts més poemes nous dels que inicialment pensava.

En quina mesura t’ha ajudat en la difusió de la teua obra la dualitat de ser poeta i editor?

Irònicament, no ha ajudat més, potser tampoc ha desajudat. Com a editor he mirat i mire de defensar cada llibre tot el que puc, però no puc amagar que això té un abast limitat, entenc que la majoria d’autors esperarien molt més. Sé claríssimament que pels meus llibres he fet poc, i com a autor he estat tractat pels mitjans públics i privats com la majoria de poetes i escriptors valencians: pràcticament ignorat; tret de les honroses excepcions, el país és així; m’he sentit sempre més ben acollit entre gallecs, bascos i catalans. A la fi, l’autor que es troba centrat en la seua obra de manera monogràfica sempre aconsegueix més difusió, sovint és així, però és que els escriptors també han de fer més d’un paper de l’auca.

Aleshores, i si has de fer tasques d’empresari cultural, què penses de la dita que són “mals temps per a la lírica”?

Certament ens trobem en el quart o cinquè any en què hem acumulat una davallada d’activitat considerable, la crisi afecta a tot, i sobretot als joves i les capes baixes. Abans del 2007 la literatura valenciana havia arribat a un nivell en aparença considerable, amb les dificultats ja conegudes, ara el problema és una crisi global, sistèmica, més la singularitat valenciana que és un agreujant més, no sé si túnel o pou. Però els autors continuarem escrivint, els editors i les llibreries també lluitaran tot el que podran per a seguir mentre puguen, siga líricament, siga elegíacament, sabem que no hi ha cap promesa, cap paradís, per als poetes.

Amb aquest premi, La terra interior torna a convertir-se en protagonista destacada de la teua obra. ¿Quin sentit té per a tu el lligam amb la terra, amb la realitat física i emocional que envolta a cadascú?

Vaig pensar que aquest títol servia positivament per a resumir i conéixer el que per a mi és la tria més significativa del que he publicat fins ara, com també per a la vintena de poemes que no es troben reunits en cap llibre. En això hi ha un poc de risc, però ho preferia. En els poemes de l’última part hi ha una tornada manifesta als territoris de la terra natal i la infància, abans havia escrit de manera més sensorial i simbòlica, ara crec que escric amb un to més vitalista, busque l’autocrítica i l’autoironia, com mostra Estellés,  i evite ser autocomplaent i complaent, vull ser subtil i defugir les abstraccions buides, mirar des de les realitats particulars a les generals i viceversa.

Si és així, quin paper ha jugat l’obra d’Estellés en la teua producció literària?

El franquisme va aconseguir que Estellés es mantinguera vint anys tapat, desconegut, però a partir dels anys setanta ¾entre altres coses, Ovidi també va ajudar¾ ell va actuar com la millor escola de conscienciació cultural i política. Va fer que els valencians llegírem en català, va fer que s’escriguera poesia, va fer que bastants poetes i escriptors canviaren el castellà pel català, perquè amb la seua poesia va desfer les tenebres que impedien conéixer la nostra tradició literària, Estellés ens connecta amb l’europea i també la castellana. Sense ell tot hauria costat més, la lectura d’un vers seu fa descobrirm, o redescobrir, una llengua i un país ben concrets, que estan per fer, com deia Raimon.

Encara que resulte un tòpic, un poeta naix o es fa ?

Primer ha de nàixer, és clar, però em sembla que nàixer en una banda o altra pot ajudar que madure millor o pitjor. Després, diria que he notat que es fa a poc a poc, crec que m’he fet a poc a poc, no és fàcil fer ràpides estirades, la maduració no és uniforme, com les estacions de l’any, n’hi ha de floració i d’hibernació, tot s’ha de passar. Deu ser molt difícil fer poetes en hivernacles, forçant el creixement; la digestió du el seu temps: viure i reflexionar, llegir i rellegir.

Quina pot ser la clau per arribar al gran públic escrivint poesia front el negoci de la narrativa?

R.¾ La poesia d’Estellés ha arribat al gran públic i si hi haguera una bona política de traduccions també arribaria a tot el món una bona part de la seua obra, agradaria. La clau és escriure amb un estil i una personalitat com Estellés, Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, o en castellà Machado, Lorca, Brines, però no hi ha cap fórmula, cada autor ha de fabricar la seua clau. Els poetes que han arribat al gran públic es mantenen moltes dècades; els novel·listes solen passar més prompte a l’oblit i són escassos els que aconsegueixen èxit, tret dels prefabricats, els best sellers. Al capdavall, malgrat la manipulació mediàtica, el fet admirable és que les intuïcions i les decisions dels lectors influeixen molt perquè es difonga una obra o altra.

Com albires el panorama poètic en català avui en una Espanya amb un govern central que s’obstina perquè la llengua continue i es mantinga minoritzada?

El principal problema el tenim a València capital on la dreta ha aconseguit implantar un sistema educatiu que gradualment va dividint la població, encara que el terreny que ha guanyat el català és considerable i la continuïtat de parlar, llegir i escriure fa camí enmig les restriccions. L’anticatalanisme és virulent, però també ha refermat la consciència idiomàtica del país, no ens hem desvinculat del nostre rera país cultural que és Catalunya i les Illes, però cal treballar perquè hi haja més i millors relacions. És una evidència que des dels anys setanta l’avanç és considerable, en educació, llibres, teatre, cançó, comerç, etc., fets que ha ignorat una RTVV ara desfeta, després d’escórrer-la bé, un altre èxit del búnker barraqueta. Però el país real, pel que he dit, és d’esperar que continuarà oposant-se a la minorització perquè avui hi ha una presa de consciència activa en tots els àmbits socials, ha quedat superada la constatació de Sanchis Guarner que tots els valencianistes cabien en un taxi.

 

Font.- El Punt/Avui. Canal entrevistes, Any Estellés-Espriu

 


Inèrcia: “El moment social de crisi i les experiències vitals són la inspiració de les nostres cançons”

Entrevista

Aitor Estan (veu i guitarra), Saül Sempere (baix), Pau Tudela (guitarra) i Patri Montava (bateria) són músics de Banyeres i d'Alfafara que formen part d’Inèrcia, un grup que va nàixer fa tres anys. Els escenaris de diverses localitats de les comarques de l'Alcoià i El Comtat, així com altres punts del País Valèncià, han estat testimonis dels directes d'aquesta formació. Ara fan un pas més en la seua carrera i, després d'un important treball i esforç, han tret el seu primer disc, "No és cap simulacre" amb importants actuacions d’ací a finals d’any.


Quan i com va nàixer Inèrcia?
Patri: La idea del grup ens rondava pel cap des de ben joves i va anar agafant forma quan Aitor i Pau vivien junts a València en un pis d'estudiants, on dedicaven més temps a la música que als estudis (risses). Més endavant, en l'estiu de 2009 em vaig unir jo a la bateria i Aida al baix. A part de músics, érem bons amics del poble. Fa mig any, Aida va decidir deixar el grup i ara Saül és el nou baix.

Quin és l'estil musical del grup?
Pau: Ens agrada molt el rock alternatiu dels 90: Nirvana, Pearl Jam, Foo Fighters, Green Day, REM, etc. També ens fixem molt en grups alternatius valencians com Sant Gatxo, 121 db o El corredor polonès, entre altres. Però la veritat és que hi ha un disc que ens va ajudar molt a definir el grup, "Jaio. Musika.Hil", de Berri Txarrak. Ens quedàrem bocabadats!

P.- Fa poc heu presentat el vostre primer disc "No és cap simulacre", quines són les sensacions?
Saül: Després de tot l'esforç realitzat, traure el primer disc és com un somni fet realitat. Ara mateix tenim molt d'optimisme i moltes ganes de donar a conèixer el disc en directe.

Componeu vosaltres la música i escriviu les lletres? En què us inspireu?
Aitor:  Sí, ho fem tot nosaltres. Jo sóc el que escric les lletres i treure les primeres idees. Després, entre tots acabem de donar-li forma i coherència a les cançons. Les cançons barregen temes molt personals amb uns altres més socials. Per tant, ens inspirem tant en experiències vitals com en el moment social de crisi en el que vivim, especialment al País Valencià.

Quan vau gravar el disc?
Patri:Va anar abans d'aquest estiu als estudis RPM d'Almàssera, amb Roger Garcia, però no és va editar fins juliol.

Què es pot escoltar en aquest àlbum amb onze cançons?

Pau: Podràs trobar onze cançons de punk melòdic amb un caràcter molt personal i influències internacionals. Pensem que és un disc ben cohesionat on els ritmes ben definits, les guitarres contundents i la veu melòdica converteixen aquest àlbum en una bona dosi de ràbia i melancolia.


En les properes setmanes, on us pot escoltar la gent en directe?
Saül: Després de presentar oficialment el disc a la Sala Matisse a València el passat 25 d'octubre, seguirem amb els directes el 3 de novembre en Bad Vodoo a Alcoi, el 24 al pub Dau al Set de Carcaixent i el 5 de desembre a l'auditori de Belles Arts de la UPV a València.

Heu complert el vostre somni o encara està per arribar?
Aitor: Part del nostre somni ja s'ha fet realitat, que era gravar un disc de manera professional. Però les ambicions mai s'han d'acabar i mentre tingam ganes seguirem anant a per totes.

M. Vicedo. Diario Información

Inèrcia al Feslloch 2012. Foto.- Pepe Girona

Pàgina 4 de 7

El II ‘Colour Festival’ obri les festes de La Malena
divendres, 15 de juny de 2018
La celebració del II Malena Colour Festival obrirà aquest dissabte una nova edició de les festes dedicades a Santa Maria Magdalena al llarg dels... Llegiu-ne més...
L’Ajuntament obri un concurs d’idees per a la remodelació de la l’escala de l’església
dijous, 14 de juny de 2018
L’Ajuntament de Banyeres de Mariola ha convocat un concurs d’idees per a la nova remodelació de l’escala de l’església parroquial de Santa... Llegiu-ne més...
Ibi també aposta per recuperar el seu Molí de Paper
dimarts, 12 de juny de 2018
La veïna població d’Ibi pensa recuperar una part del seu patrimoni arquitectònic industrial en la figura del Molí de Paper, un projecte que ja... Llegiu-ne més...
Maig es convertix en el nové mes consecutiu en la baixada de l’atur comarcal
divendres, 8 de juny de 2018
El mes de maig ha finalitzat amb 10.852 aturats a les comarques de l'Alcoià i El Comtat, segons les últimes dades del Servei Valencià d'Ocupació... Llegiu-ne més...
Una ruta cicloturística unirà els 13 municipis de la Mancomunitat
dijous, 7 de juny de 2018
Una ruta cicloturística unirà els municipis de la Mancomunitat de l'Alcoià i El Comtat. L'ens comarcal cerca, a través del seu Pla de... Llegiu-ne més...
L’Ajuntament demana fer bon ús del nou ‘pipican’
dimecres, 6 de juny de 2018
L'Ajuntament de Banyeres de Mariola recorda que després de l'obertura del ‘pipican’, situat a la zona del... Llegiu-ne més...
RSS

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, així com l’experiència de l’usuari al navegar per la web. Més informació. Accepte