Bàner

Banyeres Digital - Les notícies de Banyeres de Mariola

Opinió

¿Adiós, Mallaeta, adiós?

José Antonio Blanes Verdú.

La historia se repite. No aprendemos nada. ¿Por qué cuando algo se hace mal somos incapaces de rectificar? Los mismos medios hay para hacer la cosas favoreciendo a todos, a la gran mayoría que para favorecer a unos pocos, la gran minoría. ¿Pero por que no se pueden rectificar las decisiones , las haya tomado quien las haya tomado, que finalmente perjudican a todos?

En el año 2.000, en este mismo programa, publicaron mi artículo “Adiós Pedrera, adiós” que intentaba dejar constancia de lo que había sido la Pedrera. Intentaba ser un canto de sus gracias y será un documento para la gente que no la conoció antes. Un lamento que aún me estremece el corazón cuando lo leo. Un canto del cisne de aquella Pedrera natural, tranquila, bella i libre. Una súplica que no mereció ser atendida. El tiempo me dio la razón.

Ahora, 17 años después, el inexorable y depredador progreso, ¿progreso, avaricia, prevaricación?, quiere exterminar el resto de nuestro hermoso Plá Roig-Mallaeta continuación de la Pedrera.

Será lamentable para toda la población la pérdida de esta llana zona de paseo entre pinos y sierra. Van a destrozar un pedazo de la Sierra Mariola porque una raya les autoriza a construir en lo que, intrínsecamente, es Parque de Mariola. Matas de pebrella, timonet, romero, pinos, carrascas, carrascolla, sabina, etc que comparten por mitad la misma tierra, los dos terrenos de distinta calificación, serán arrasadas como pasó en la Pedrera. Lo que no consiguieron los incendios, lo que costó 4 vidas humanas y levantó a todo el pueblo contra la fatalidad, lo van a conseguir unos papeles y la pasividad. Luego vendrán las lamentaciones, cuando ya no tengamos solución. Luego vendrá lo que más me duele, aquello que dice: Aquí estaba, aquí había, esto era……

Sí. Esto es un lamento, un llanto por Granada antes de perderla, para no tener que llorarla por siempre. Esto es un ruego a nuestras autoridades y a todos para que hagamos lo imposible y lo posible, para continuar teniendo esta zona tan especial y concurrida por todos aquellos que quieren pasear por la naturaleza sin alejarse del pueblo. Donde, entre otras cosas, se crían los mejores rovellones del mundo, la xona serrana blanca y todas nuestras excelentes hierbas aromáticas y medicinales.

Los que no conocisteis la Pedrera como fue, nunca la podréis imaginar. Mucho será de lamentar que, entre todos, dejemos que pase lo mismo en la Mallaeta.


Sols 104 festers podran participar legalment en els actes d’arcabusseria

Expirat ja el termini per a la presentació de la documentació adient amb la finalitat de poder participar en els actes d’arcabusseria de les festes de Moros i Cristians 2017 a Banyeres de Mariola, tant sols 104 festers/es han complit amb aquest requisit legal, pel que la participació en els actes d’arcabusseria arribarà aquest any a mínims històrics, posant en perill una tradició tan arrelada dins de la festa de moros i cristians.

A partir de les dades emanades des de la mateixa Comissió de Festes de St. Jordi, els festers que opten a disparar a les festes d’abril representen escassament el 4,57 % dels 2.274 donats d’alta al sí de les 10 filaes locals, segons s’arreplega a la revista-programa presentada fa escassos dies. L’enduriment de la normativa que regula l’ús dels arcabussos des de l’1 de gener, així com l’adquisició i limitació de la quantitat de pólvora a emprar, han determinat que un gran nombre de festers hagen renunciat a participar en els actes de dispar del dia de Moros i Cristians i en el del St. Crist, jornada força significativa i entranyable a les festes de Banyeres.

Fernando Sempere, president de la Comissió de Festes de St. Jordi, en declaracions a la premsa provincial, ha comentat que «el requisit d’haver de traure la llicència d’armes d’avantcàrrega, aspecte que suposa haver d’obtenir una certificació psicotècnica, ha propiciat que baixe el nombre de participants». Amb tot, considera «positiu» que el Ministeri d’Indústria, a través de la Subdelegació del Govern, haja donat el vist-i-plau a incrementar el quilo de pólvora per dia depenent de la duració dels actes de dispar, pel que cada fester podrà disposar d’un màxim de 2 kg, tot i que en el moment de l’adquisició de la pólvora hi haurà que acudir al lloc indicat per a la seua distribució amb la cantimplora o cartutxera pròpia, on la Guàrdia Civil la precintarà perquè no puga ser reomplida.

El sentiment que es desprén al sí del món fester local ve a resumir-se en què el Govern central ha endurit de forma excessiva l’ús dels arcabussos i la pólvora, posant massa entrebancs al seu ús quan estan concebuts, únicament, per a la festa. Si aquesta normativa estricta pot repercutir en l’obtenció d’unes millors condicions de seguretat a curt i llarg terminis, en canvi, el compliment d’excessius requisits legals repercuteix de forma negativa quant a la participació en aquest tipus d’actes. En el sentiment d’una gran majoria de festers/es radica la idea que el Ministeri d’Indústria ha catalogat de forma pràcticament idèntica des del punt de vista legal un arcabús com una escopeta de caça o una pistola, per posar un exemple, amb absència de qualsevol mostra de sensibilitat envers la festa de Moros i Cristians quan el que vertaderament es troba en joc és la pervivència dels actes d’arcabusseria i, per extensió, de la pròpia festa.

Encara és hora: Aturem el canvi climàtic ara!

Amb motiu de l’inici a París el dilluns 30 de novembre de la XXI Conferència de les Parts (COP21) de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, la Colla Ecologista La Carrasca ha realitzat el següent manifest perquè cal que s’hi arribe a un acord internacional vinculant, aplicable a tots els països, de reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a fi de mantindre el calfament del planeta, al menys, per davall dels 2ºC.

 Ja no hi ha dubte que els impactes del canvi climàtic cada vegada afectaran més totes les persones, regions, ecosistemes i economies. El calfament del planeta incidirà negativament en la salut i en l'esperança de vida de moltes poblacions, provocarà una pèrdua accelerada de la biodiversitat i comportarà uns altíssims costos econòmics i socials. En concret, a l’Estat espanyol alguns dels efectes del canvi climàtic seran l'increment dels incendis forestals, les sequeres extremes i l’augment del nivell del mar.

També és cada vegada més evident que els que menys responsabilitats tenen en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, els països més empobrits, són els que més pateixen les alteracions climàtiques —com ara les sequeres, la pèrdua dels boscos i terres fèrtils, etc.— perquè viuen en zones especialment vulnerables i disposen de menys mitjans per a protegir-se o adaptar-se a aquelles. Tot el món, especialment en els països industrialitzats, tenim responsabilitats en les emissions de gasos d'efecte hivernacle pel nostre comportament en el consum o en el transport. Però cal denunciar que hi ha moltes grans corporacions que fan el seu negoci mantenint un sistema productiu contaminant i que —amb la seua enorme capacitat d'influència en les polítiques dels governs— són un autèntic obstacle per a les transformacions necessàries.

El canvi climàtic està directament relacionat amb l'actual model energètic, basat en els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas, la combustió dels quals allibera a l'atmosfera CO2 (diòxid de carboni), el principal dels gasos d'efecte hivernacle. Per això, és necessària i urgent la transició cap a un model energètic renovable, eficient, sostenible i just, que garantisca l'accés universal a l'energia.

La Conferència de Canvi Climàtic COP 21, que hui comença a París, és transcendental en la mesura en què s'hi pot aconseguir un acord internacional legalment vinculant que garantisca una reducció d'emissions prou ambiciosa per a evitar els pitjors impactes ecològics, econòmics i socials del canvi climàtic. Les polítiques climàtiques en els seus distints nivells territorials han de plantejar objectius verificables de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle coherents amb les recomanacions científiques (IPCC), que garantisquen que no se sobrepassaran els 2ºC d'augment de la temperatura mitjana global o, preferiblement, els 1,5ºC, ja que, com més augmenten les temperatures, pitjors seran els impactes.

En tots els sectors (indústria, generació d'energia, transport, agricultura, edificació, gestió de residus) cal posar urgentment en marxa mesures per a reduir les emissions, i tots els països han de fer esforços per a la mitigació, sota el principi de les responsabilitats compartides però diferenciades, tenint en compte les seues emissions històriques i el seu grau d’industrialització. Per a afrontar els reptes climàtics cal una acció política i social clara, urgent i transformadora. Açò només s'aconseguirà amb una ciutadania conscient dels problemes i de les solucions, una ciutadania exigent i mobilitzada. La societat productivista i consumista ja no pot ser sustentada pel planeta. Hem de construir una nova civilització capaç d'assegurar una vida digna a una enorme població humana que habita un món de recursos minvants. Per això, s'hauran de produir canvis radicals en els nostres modes de vida, en les nostres formes de producció, en el disseny de les ciutats i l'organització territorial i, sobretot, en els nostres valors: necessitem una organització social i una economia que tinguen com a finalitat la satisfacció de les necessitats humanes dins dels límits que imposa la biosfera, i no l'increment del benefici privat.

Una civilització s'acaba i n'hem de construir una nova. Les conseqüències de no fer res —o de fer massa poc— ens porten directament al collapse social, econòmic i ecològic. Però si comencem ara, encara podem ser les i els protagonistes d'una societat realment democràtica, solidària i en pau amb el planeta.

Ciutadans, un partit d'esquerres o de dretes? per Lluís Orriols

Pocs dubtes caben que Ciutadans és un partit que el seu principal senyal d'identitat és el seu marcat rebuig al nacionalisme català. Però, potser puga generar més intrigues determinar quin és el seu perfil ideològic: es tracta d'un partit d'esquerres o més aviat de dretes?

Una visió estesa sobre l'èxit de Ciutadans és que aquest partit va néixer amb la vocació de cobrir un buit en l'oferta electoral de Catalunya: l'esquerra espanyolista. Aquest espai ideològic, que representa al voltant del 13% dels catalans amb dret a vot, ha estat tradicionalment dominat pel PSC. No obstant això, alguns van considerar que, després de la seua aliança amb ERC per fer-se amb la Generalitat en 2003, els socialistes catalans es van allunyar excessivament dels interessos d’aquest col·lectiu. Així ho expressava el primer manifest de C’s en 2006: “Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d'esquerres”. Ciutadans naixia, segons els seus fundadors, per representar a una desatesa esquerra no nacionalista catalana que s'havia quedat òrfena d'opcions polítiques.

Si bé els manifestos fundacionals i idearis polítics de Ciutadans semblaven dotar al partit d'un perfil progressista, la qüestió es complica quan es posa atenció al que opina l'electorat català. En l'actualitat, poc menys que tres de cada quatre catalans situen a Ciutadans en el centredreta o dreta de l'espectre ideològic. Dit d'una altra manera, els votants perceben que C’s té un perfil ideològic més conservador que el de CiU. Segons dades del CIS, en una escala d'1 (esquerra) a 10 (dreta), els catalans situarien a C’s al voltant del 7,5, una xifra que representa gairebé un punt per damunt del que obtindria Convergència (6,6).

Aquesta visió tan contrària als principis fundacionals del partit es deu en part al fet que la majoria dels nacionalistes catalans que no voten (i mai votarien) a C’s el consideren pràcticament un partit d'extrema dreta. No obstant això, si ens centrem exclusivament en els quals simpatitzen amb C’s, la ideologia del partit no és percebuda com tan extrema. Així i tot, fins i tot entre els seus propis simpatitzants, hi ha molts més individus que situen a aquest partit a la dreta (47%) que al centre (34%) o a l'esquerra (19%).

Tal confusió sobre els seus postulats ideològics pot provocar dubtes sobre quin tipus de votant acaba agafant la papereta de C’s quan acudeix a les urnes. Es tracta, sens dubte, de votants antinacionalistes catalans, però és menys obvi si procedeixen de l'esquerra (per tant de les files del PSC) o de la dreta (principalment de les files del PP). De fet, C’s té una implantació territorial molt semblant a la del PSC. És particularment forta a les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona (d'on va obtenir el 80% dels seus vots en les passades autonòmiques) i a les comarques costaneres de Tarragona. A més, segons les enquestes, competeix amb PSC i PP per un electorat amb un perfil urbà, que té el castellà com a primera llengua i amb pares procedents d'altres comunitats autònomes.


Les enquestes del CIS disponibles no ens permeten ser molt precisos sobre el perfil dels votants de partits com Ciutadans. Encara que la reduïda grandària de les mostres ens obliguen a ser cauts, les enquestes semblen assenyalar que el principal damnificat per l'entrada de C’s en l'escena política ha estat el PSC.

Així i tot, aquestes mateixes enquestes també apunten al fet que una porció considerable del seu electorat li ha arribat des de les files del PP i, fins i tot, de les bases menys nacionalistes de CiU. De fet, durant el període 2006-2012, C’s hauria aconseguit arrabassar un volum similar de votants d'esquerra (essencialment del PSC) com de dreta (del PP i CiU). I és que aquesta ha estat precisament la gran virtut de C’s: la seua capacitat d'aglutinar a antinacionalistes catalans de totes les sensibilitats ideològiques.

En definitiva, si bé l'ideari i els manifestos fundacionals del partit semblaven situar-ho al centre-esquerra, la majoria dels catalans (simpatitzants o no de C’s) tendeixen a situar-lo més aviat a la dreta. Encara que tot això presenta un panorama força caòtic, pot ser que tal inconsistència haja estat, en realitat, un dels principals actius del partit. O per ventura Ciutadans hauria estat tan hàbil d'atreure a anticatalanistes d'ambdues ribes ideològiques amb un perfil més coherent?

Font. El País 17/08/2013
Lluís Orriols és Doctor per la Universitat d'Oxford i professor de Ciència política a la Universitat de Girona.

El Govern municipal divulga una comptabilitat amb mitges veritats, per Grup Municipal de Compromís

El grup municipal de Compromís per Banyeres s'ha mostrat sorprés després que el Govern municipal haja tornat a utilitzar veritats a mitges per a explicar la seua gestió econòmica. Segons el que ha publicat el Govern del Partit Popular en el seu Butlletí Informatiu Municipal (BIM), «en aquesta legislatura l'endeutament municipal ha quedat a zero, sense deutes a entitats financeres». Aquesta trampa està basada en la nomenclatura comptable que han utilitzat. El paràmetre, universalment acceptat pels economistes per a valorar el grau d'endeutament d'un ajuntament, el paràmetre que utilitza el Ministerio de Economía, s'anomena «deute viu». El deute viu no només comptabilitza els deutes financers, també suma els valors de renda fixa, els préstecs o crèdits transferits a tercers, el factoring sense recurs, el fons de finançament de pagament a proveïdors i les associacions publicoprivades.

Un exemple on es pot veure clarament la mitja veritat del Govern del PP el tenim en les últimes xifres oficials publicades pel Ministeri d'Hisenda. Compromís recomana parar atenció a la nomenclatura. Segons eixes dades, el «deute públic» de l'Ajuntament de Banyeres era de 385.056 euros i el «deute viu» era de 1.167.000 euros. El truc comptable consisteix en que, de dir «deute públic» a dir «deute viu», la diferència del que deu o no deu l'Ajuntament és de 781.944 euros. Les dades estan disponibles al web de la Diputació d'Alacant: «Deuda pública» (http://datos.diputacionalicante.es/datos/deuda-publica-ayuntamientos.xml) i «deuda viva» (http://datos.diputacionalicante.es/datos/deuda-viva-ayuntamientos.xml).

Compromís opina que al Partit Popular no li calia utilitzar un truc comptable en el BIM just abans de les eleccions, perquè les dades reals no eren especialment desfavorables. Compromís no entén perquè s'han maquillat els números, ja que és lícit i normal que qualsevol ajuntament tinga un cert grau d'endeutament per a poder fer determinades actuacions que serien impossibles d'emprendre sense aquest tipus de finançament. Amagar les coses al veïnat o tergiversar-les no hauria de ser una pràctica política acceptable, perquè dir veritats a mitges pot ser utilitzat per a convèncer fàcilment el veïnat de Banyeres que no disposa de les xifres comptables detallades per a poder comprovar si és cert el que diu l'Equip de govern. El Partit Popular acaba la legislatura com l'havia començada: camuflant partides econòmiques sense cap motiu, com va fer en amagar el sou de l'alcalde, tal com va denunciar Compromís fa quatre anys.

Pàgina 1 de 6

Un incendi en una fàbrica provoca de nou l’alarma
divendres, 23 de juny de 2017
Un incendi en una empresa tèxtil ha tornat a provocar l’alarma a Banyeres. El succés s'ha registrat a les 10.40 hores del divendres quan... Llegiu-ne més...
Banyeres tanca la “Volta a la Mariola”
divendres, 23 de juny de 2017
Banyeres de Mariola és el dissabte 24 de juny la població encarregada de concloure una nova edició de la “Volta a la Mariola”, la qual s’ha... Llegiu-ne més...
Valoració positiva la celebració de la II Setmana de Cáritas
divendres, 23 de juny de 2017
Jorge Juan Francés, coordinador de Cáritas Banyeres de Mariola, ha valorat de forma positiva la celebració de la II Setmana de Cáritas a la... Llegiu-ne més...
El concurs de paelles obri els actes de la festivitat de la Malena
dimecres, 21 de juny de 2017
Una vegada ja entrada la nova estació de l’estiu, la celebració del concurs de paelles a partir del migdia del dissabte 24 de juny inicia el... Llegiu-ne més...
Els aturats de Banyeres deuran anar al Servef d’Alcoi
dilluns, 19 de juny de 2017
Els aturats de Banyeres de Mariola deixaran d’acudir a les oficines del Servef de Villena a partir de l’1 de juliol per a la tramitació de... Llegiu-ne més...
La prova de selectivitat deixa un 100% d’aprovats
diumenge, 18 de juny de 2017
La totalitat de la trentena d’alumnes de l’IES Professor Manuel Broseta presentats a les proves de selectivitat, celebrades la setmana anterior,... Llegiu-ne més...
RSS

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, així com l’experiència de l’usuari al navegar per la web. Més informació. Accepte