Bàner

Banyeres Digital - Les notícies de Banyeres de Mariola

Medi Ambient

Entra en funcionament la fotovoltaica del poliesportiu

La planta solar fotovoltaica instal·lada en la coberta d’una de les pistes del poliesportiu ha entrat en funcionament dies enrere, calculant-se que la seua producció d’electricitat pot suposar uns ingressos anuals per a l'Ajuntament de 26.000 euros.  

Els treballs d’ instal·lació van finalitzar a primers d'octubre, i una vegada realitzats els tràmits administratius i l'oportú entroncament a la xarxa elèctrica, actualment la planta ja es troba produint electricitat, la qual és bolcada per a la seua oportuna comercialització.  

La instal·lació té una potència de 51,480 kWp, amb una producció prevista de 83.000 kwh/any i ha suposat una inversió de 223.392,80 € que han sigut finançats íntegrament pel fons estatal Pla E 2010. Els ingressos anuals s'estimen en uns 26.000 € de mitjana, xifra que representarà una nova font d'ingressos per a l'Ajuntament per a pal·liar, en part, la menor recaptació per taxes i impostos en els últims anys.  

Segons ha comentat el portaveu del l’equip de Govern, Ramón Albero, l’Ajuntament ha apostat decididament per les energies renovables, i també per l'estalvi energètic. Amb esta actuació i altres que s'estan realitzant, com la substitució de làmpades de vapor de sodi pel sistema de díodes leds, permetrà reduir les emissions de CO2 seguint les directrius de política energètica plasmades en el denominat Pacte dels Alcaldes al que es va adherir l'Ajuntament de Banyeres de Mariola en 2010.

 

Nova solta de 600 exemplars de cranc valencià al riu Vinalopó

La Conselleria de Medi Ambient ha soltat recentment 600 exemplars de cranc de riu autòcton valencià en l'entorn del naixement del riu Vinalopó, en el parc natural de Serra de Mariola, com a part d'un projecte per a reintroduir esta espècie en aquest curs fluvial.

Este crustaci d'aigua dolça es troba «en perill d'extinció», segons especifica el catàleg valencià de fauna amenaçada, han informat fonts de la Generalitat. Les mateixes fonts han recordat que «el cranc de riu podia veure's ben sovint en els rierols, barrancs i brolladors del País Valencià fa tres dècades, però la situació va canviar en els anys 70 amb la solta indiscriminada d'exemplars de la varietat roig americà, una espècie invasora que s'ha apropiat de l'hàbitat del cranc l'autòcton». 

 
Segons l’informe, la plaga de crustacis colonitzadora és portadora d'un fong letal que transmet al cranc valencià la malaltia de l'afanomicosi, pel que la solta té com objectiu principal la protecció del cranc autòcton valencià. Prèviament a aquesta acció, s’han realitzat «assajos»
en condicions naturals semblants a les que  els exemplars anaven a trobar-se en este parc natural, «amb l'objectiu de comprovar les possibilitats de supervivència dels crustacis, sent positives».

El director del parc de Serra de Mariola, Raúl Jordà, ha manifestat que la inversió de la Conselleria de Medi Ambient en este espai natural «és d'1,4 milions d'euros en 2010, la major part de la qual està destinada a treballs de manteniment i conservació» com la restauració del Mas de Llopis a Cocentaina i els ecosistemes dels voltants.

Els esquirols es convertixen en problema

Esquirol comú que prolifera en la zonaDavant la proliferació de l’esquirol comú en els parcs naturals de la Font Roja i Mariola i altres paratges de la comarca, ara la Conselleria de Medi Ambient estudia l'adopció de mesures per a controlar la seua població.Segons han pogut constatar els experts, pel moment aquesta espècie animal no ha causat problemes importants en els boscos de les àrees protegides a pesar de la seua ràpida expansió, però de continuar amb l'actual dinàmica de creixement podrien provocar danys rellevants tant en boscos com en cultius agrícoles. Amb tot, els tècnics són partidaris d'esperar un temps prudencial per a veure si els seus depredadors naturals són capaços de reduir la població per si mateixos.

El director del parc de la Font Roja, Juan Luis Albors, ha comentat que "en esta zona pràcticament no hi havia esquirols, i en qüestió de dos anys la seua presència s'ha disparat de forma espectacular", i a hores d’ara es desconeixen els motius concrets que han provocat este fenomen. "És evident que estes serres són un hàbitat adequat per a elles, però de la mateixa manera que abans no se sabia per què no hi havia, ara tampoc coneixem els motius pels quals han irromput en la zona d'esta manera", ha subratllat.

De moment, els esquirols no han causat problemes d'importància llevat d’algunes queixes expressades per part de propietaris que han detectat danys en el degoteig  del rec o degut
al rastre peculiar que deixen estos animals en forma de multitud de pinyes rosegades en la zona on habiten, pel que a partir d’ara caldrà sometre’ls a un exhaustiu seguiment alhora que es planteja la possibiltat d’emprendre mesures per a combatre la superpoblació.

En este sentit, Juan Luis Albors es mostra partidari d'esperar un temps prudencial per a comprovar si els depredadors, com és el cas de genetes, fagines o aus nocturnes, són capaços per si mateixos de reduir el nombre d'exemplars. “A l'haver tan pocs esquirols fins fa dos anys, els depredadors de la zona han d'aprendre a caçar-los. Hauríem d'esperar un termini prudencial i, en el cas que no hi haja resultats, adoptar iniciatives concretes com podria ser encetar un pla de captures malgrat ser una espècie protegida".

Font: Diari INFORMACION. Adaptació.

Cautela davant la no construcció de l'autovia

Antiga i abandonada estació d'AgresLa plataforma Salvem la Valleta, opositora a la construcció d’una autovia entre Villena i Muro, ha llançat un missatge de «cautela» davant els comentaris fets pel director general d’0bres Públiques de la Generalitat, Ismael Ferrer, dies enrere a Madrid en els que no va incloure aquest vial entre les obres autonòmiques a realitzar en els pròxims anys.

Els membres d’aquesta plataforma cívica subratllen que en el Pla d’Infraestructures Estratègiques 2010-2020 presentat fa uns mesos enrere aquesta obra no havia desaparegut, per tant, «considerant que la no construcció és una bona notícia, en canvi hi ha que ser cautelosos ja que els diferents governs tant del PP com del PSOE dels últims 20 anys han parlat de construir algun tipus de vial nou per a la Vall d’Agres”.

Salvem la Valleta si que exigeix a l’Administració autonòmica que es dediquen partides pressupostàries «per a la millora, condicionament i modernització de la CV-700 degut al grau d’abandonament total en el que es troba degut a les condicions climàtiques dures que es donen durant tot l’any i que provoquen el deteriorament del vial». Així mateix, es demana l’eliminació de punts conflictius com determinades corbes tancades, passos estrets o la sèquia construïda anys enrere per a aigües pluvials que flanqueja la carretera convertint-la encara en més perillosa a l’estar al descobert sense protecció.

Altres reivindicacions se centren en la necessitat de millorar en qualitat i major regularitat en el servici la línia férrea Alcoi-Xàtiva amb l’objectiu de potenciar des del punt de vista econòmic i turístic aquesta zona en la que deuria existir, igualment, una única marca turística per als pobles de la Mariola.

Marxa enrere en la construcció d'autovies

La CV-300 no serà autoviaEl Consell ha desestimat la inclusió en els pròxims pressupostos de la Generalitat de les autovies Villena-Muro i Alcoi-Benidorm degut, possiblement, a motius estratègics i econòmics després que el director general d’Obres Públiques, Ismael Ferrrer, exposarà la setmana passada a Madrid els principals projectes valencians en unes jornades celebrades al voltant dels plans nacionals i autonòmics de construcció de nous vials. 

El director general ha comentat que la Generalitat té previst dins del Pla d’Infraestructres Estratègiques realitzar actuacions dins la província d’Alacant a la comarca de Vega Baja amb tres noves autovies, una nova carretera entre Alacant i Cabdet i el soterrarment d’un vial a Alacant, a més de la millora de les connexions amb les comunitats limítrofs, els grans eixos estatals que creuen aquesta comunitat o la potenciació de la vertebració autonòmica, però en cap moment s’ha referit als dos vials mencionats en primera instància.

El fet que el director general haja obviat els dos grans projectes comarcals més propers sembla que els condemna a quedar sols com una declaració d’intencions sobre el paper després d’estar més de cinc paralitzats i haver rebut una gran contestació social, sobre tot, el projecte de construcció d’una autovia entre Villena i Muro que haguera discorregut pràcticament al peu del parc natural de la Serra Mariola. L’altre projecte, el que pretenia enllaçar Alcoi amb Benidorm per l’interior, haguera suposat la construcció d’un gran túnel a Confrides per a salvar el desnivell existent entre una i altra vessant de la serra.

Pàgina 27 de 31

La biotrituració com alternativa a l’ús del foc a l’àmbit de la Serra Mariola
dijous, 14 de febrer de 2019
El secretari autonòmic de Medi Ambient, Fran Quesada, acompanyat per la directora general de Prevenció d'Incendis Forestals, Delia Álvarez, i... Llegiu-ne més...
L’IES Professor Manuel Broseta guanya la fase local de la Lliga de debat ‘Xarxa Vives’ 2019
dimarts, 12 de febrer de 2019
Els dies 7, 8 i 9 de febrer va tindre lloc a la Universitat Miguel Hernández d’Elx la fase local de la Lliga de Debat de Secundària i... Llegiu-ne més...
L’atur torna a repuntar en gener
dilluns, 11 de febrer de 2019
Segons les dades publicades pels serveis públics d'ocupació (SERVEF) a les comarques de l’Alcoià i El Comtat,  el mes de gener ha... Llegiu-ne més...
Convocatòria de la VI Biennal d’Arts Plàstiques ‘Art Nostre 2019’
dijous, 7 de febrer de 2019
Els ajuntaments d’Agres, Alcoi, Alcoleja, Alfafara, Banyeres de Mariola, Beniarrés, Bocairent, Cocentaina, Gaianes, Gorga, Ibi, l’Alqueria... Llegiu-ne més...
Paloma Martínez Ferre pronunciarà el Pregó de festes 2019
dilluns, 4 de febrer de 2019
Paloma Martínez Ferre serà la persona que enguany pronuncie el Pregó de festes 2019 en l’acte d’Exaltació de Capitans i Bandereres que... Llegiu-ne més...
«Colores» es convertirà en sèrie de televisió animada
dilluns, 4 de febrer de 2019
Colores, el curt d'animació alacantí que va resultar nominat en els Goya 2018, es convertirà en sèrie de televisió. Colores narra en dibuixos la... Llegiu-ne més...
RSS

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis, així com l’experiència de l’usuari al navegar per la web. Més informació. Accepte